dilluns, 27 de febrer de 2017
BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (7)
ELS MORMOLS SENTIMENTALS
En l'Alberri
Bella serra llegendària
de perspectiva suau,
allí on es llança la fona
del pastor entusiasmat.
Allí on les mates silvestres
de les herbes odorants
són en muda simfonia
encens de la soledat.
A ple sol ets la cimera
d'esquerp paisatge serrà,
on semblen ressonar ecos
d'aquell fragor medieval,
quan era la lluna mora
repte al símbol cristià
i vibraven, sanguinàries,
les lluites a foc i sang.
Bella serra llegendària,
a qui quan et mira en el blau
no li crema l'anhel brusc
de perdre's entre els teus flancs?
On té el romer son aroma
més verge i més enlairat
i el silenci la grandesa
de la clara eternitat.
Allí un misteri de segles
sona a faula oriental:
les lluites amb la morisma
que feia setge tenaç,
i la petja d'un corser
de miracle cristià
que el Genet de Capadòcia
sobre ta pedra gravà.
La cançó de Mariola. Joan Valls i Jordà. Edició i pròleg de Manel Rodriguez-Castelló. Edicions de la Guerra. Editorial Denes, València, 2007.
dilluns, 20 de febrer de 2017
BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (6)
Paisatges de serra i vall
5
No sé quins colors de glòria
s'irisen en la muntanya
com una aurora opalina
que el bell paisatge encirara
amb solitud lluminosa
de bellesa assossegada.
No sé quina llum t'ha ungit,
alta pedra solitària,
ni sé el fulgor d'ocre i sang
si ve d'una torxa estranya
que el sol t'ofrena o és Déu
qui posa en la roca màgia
de sa llum que sols als místics
dóna per a contemplar-la.
La cançó de Mariola. Joan Valls i Jordà. Edició i pròleg de Manel Rodriguez-Castelló. Edicions de la Guerra. Editorial Denes, València, 2007.
dijous, 16 de febrer de 2017
SER O NO SER ORIGINAL: PLAGI, COPIA O SIMPLEMENT COINCIDÈNCIA
LA NEVADA DE L'ANY 2013 VISTA DES DE LA FINESTRA DE CASA, AIORA |
Eixes coses solen passar, això és que, un bon dia mentre
llig, uns versos del poemari Els temps interromputs de Ramon Ramon que porten per títol
Diazepan
Cada nit, com qui comprova si és fals
l'or d'un anell,
em prenc la pastilla per a dormir.
Ja no sé subornar els meus fantasmes —massa
vells—
prometent-los un cos futur.
Encara sóc el foc, però la tribu que asseguda
m'envolta
ningú canta o es lamenta:
tothom calla com la cendra.
No sé quin llamp va interrompre el ritual:
crepite per a una cort que ja no en tem
el fred de la natura sense somnis.
En silenci, els meus fantasmes s'alcen i se'n van,
s'escampen en la nit arrossegant-se
dins un bosc emboirat que guarda els seus
cadàvers.
Quan arribaran, cada un d'un camí,
a l'hospital de l'alba,
un metge il·lús els donarà de nou
la píndola de la llum.
de sobte, em venen al cap uns versos arrauxats que vaig escriure
fa un grapat d'anys,
Un polsim blanc
Al tou de la mà,
un polsim blanc
t’acomiada d’insomnis,
de fantasmes, de monstres,
burlat el tigre, guardià de la nit:
on l'oferiment del bruixot de la tribu,
albergarà somnis blaus d’abellerol.
Al bell mig del rogle: la dansa.
Al seu si,
t’acull benvolent:
et pren, t’acarona,
t’abraça, t’estreny. Et posseeix,
et penetra com un amant.
Aparionats, us foneu.
Et
deixes, et deixes, et deixes...
Ets,
només per a ell. Ets només per a ell. Ets només per a ell...
Deixa’t, deixa’t, deixa’t...
Per sempre més, per sempre més, per sempre més...
Cada dia, cada dia, cada dia...
Una nit, una nit, una altra nit...
L’endemà,
el seu lloc és buit.
Et
posseeix. Cada nit. Com un amant.
Primavera de 2006, Instants en ambre(inèdit)
Ja ho deia Paul Valéry "El passat viu d'atzars. Tot incident
provoca un record", i sinó, mira com li va anar a Proust i la seua
monumental obra "A la recerca del temps perdut" amb el detonant de la
magdalena.
I en aflorar aquest record em ve al cap el que tantes
vegades he llegit sobre la voluntat que tenim els humans de ser originals. A hores
d'ara, és pot ser original? Diria que poc, però tot i dir les mateixes coses, la
gràcia està en la manera de dir-ho i en la forma d'expressar-ho, és a dir en la
veu que qui escriu mostra eixa realitat que el lector llegeix. I diria que ací
està la clau de l'èxit de molts escrits.
dilluns, 13 de febrer de 2017
BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (5)
Foto extreta de la Wiquipèdia |
RECORD
Plàcida cançó llunyana
que un capvespre m'encisà,
quan l'Àngelus declinava
en roselles d'holocaust.
Cançó d'infant que narrava
d'un llop l'espantosa fam
i d'una ovella el candor
indefens i confiat.
Com un deliqui naixent
m'invitava a recordar
la tendra son protegida
en la falda maternal!
I com la campana angèlica
era de ressò daurat
mentre la lluna guaitava
per l'Ull del Moro mirant!
La cançó de Mariola. Joan Valls i Jordà. Edició i pròleg de Manel Rodriguez-Castelló. Edicions de la Guerra. Denes editorial.València, 2007.
dilluns, 6 de febrer de 2017
BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ (4)
4
Pels cingles de Mariola
vaig igual que un pelegrí.
Olc la ginesta, la sàlvia,
l'espigol i tot em diu
una rara melangia
de càntic esborradís
que grava en la pedra grisa
segles de calma. En el cim
l'àguila explora l'immens
amb son vol meditatiu.
Pels cingles de Mariola
vaig igual que un pelegrí.
Del meu gest de bruixot místic
s'ha burlat un teuladí.
Joan Valls i Jordà. La cançó de Mariola. Edició i pròleg de Manel Rodriguez-Castelló. Edicions de la Guerra. Denes editorial. València, 2007.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)