No tots els dies tinc el goig i el plaer d'assistir a un encontre entre dues poetes de la talla de Begonya Mezquita i Maria Josep Escrivà. Això va ser fa unes setmanes, ja ho sé, però les circumstancies personals i familiars, darrerament, em tenen molt lligada, i, mal que em pese, cal acceptar les coses tal i com venen, així que aprofite cada ocasió que se'm presenta per gaudir al màxim. I així va ser, el 25 i 26 de setembre passat que es va celebrar La Vall dels Llibres. La 1a. Fira d'editorials independents i de proximitat de la Valldigna, en el Monestir de Santa Maria de la Valldigna. Per sort vam poder ser-hi. Llarga vida a aquesta fira que enguany ha fet la seua aparició.
El grapat d’activitats programades per als dos dies fan fer impossible acudir a totes elles i com deia Joan Fuster quan es tria ja estem donant sense dir res la nostra preferència.
I mentre les acompanyem en les seues complicitats poètiques, celebrem també la segona edició dels seus poemaris.
La gota d'aigua, que no cau,
que habita a redós de la fulla oberta.
La gota menuda, que tremola
amb el vent, que sega la nit.
A l'embat del dia, però, torna
la petjada transparent, la que hi resta,
la de la redonesa intangible.
La gota d'aigua sap, erma de dolor,
que la pluja persistirà i amerarà
les fulles tendres del jardí clos,
mentre floreix el lligabosc
en un espai nou que, sense mots, demana
motius de presències i de memòria.
Parlen els ulls. Begonya Mezquita
Arrel
A dintre meu
hi ha una arrel que excava
buscant jardins.
Cal·ligrafia el buit,
recita el calfred
que recorre la terra
a dintre meu.
Remor d'arrel que excava
i apunta al blanc:
Allà on brolla la deu,
on tremola la veu,
on esclaten els mots...
Com un rampell de flors
d'oxigen.
Serena barca. Maria Josep Escrivà
