divendres, 31 de desembre del 2021

S'ACABA L'ANY


S’acaba l’any i casualment també he acabat de llegir Històries de Nova York de O. Henry. Unes històries divertides i plenes de tendresa que tot siga dit m’ha fet somriure més d’una vegada en especial pels finals tant sorprenents e inesperats, ja ho avisaven en la contracoberta del llibre “aquests són alguns dels millors contes, en què (l’autor) demostra una extraordinària habilitat per fer-nos somriure i per sorprendre’ns en el desenllaç amb un gir inesperat”. En el recull hi ha un parell dels contes que coneixia gràcies a l’antologia que fa un temps —el 2012 en 1a edició i el 2015 en 2a —va publicar l’Enric Iborra en Tàndem edicions que es titulava La serp blanca. Una antologia del conte modern. Els contes que va triar d’aquest escriptor eren El regal de reis i una habitació moblada. I com sempre va triar els més bonics i tendres, no és que la resta de relats no ho siguen, però aquests dos arriben molt endins. I en els temps que corren fer-nos somriure és millor que el millor remei per contrarestar el malestar que arrosseguem des de fa un parell d’anys. I cada any quan s’acaba m’agrada repassar els títols de cadascun dels llibres que he anat llegint durant la resta de l’any. tots els he llegit per que volia i per que m’interessaven els temes, alguns fins i tot ha sigut una relectura com per exemple La botiga de llibres vells d’Ernest Martínez Ferrando o Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas, una segona lectura més profitosa que la primera que ja fa uns quants anys. O com apunten alguns experts, la primera vegada tens una edat, passat el temps la segona lectura tens més experiència i ja no veus les coses de la mateixa forma. La qüestió és que de Martínez Ferrando de seguida que vaig poder he comprat l’obra completa que acaba de publicar la Institució Alfons el Magnànim en edició i introducció de Vicent Alonso; de Carmelina, serà el meu regal de Reis que he deixat escrit en la carta als Reis d’Orient. Aleshores tindré material per a una bona temporada.


divendres, 24 de desembre del 2021

Per Nadal, nadales hem de cantar

BONES FESTES I BON ANY!



desitjos de desembre

 

aprendre una llengua gairebé morta

contornejar un càncer amb saviesa

controlar les pors sense pressa

tallar els vestits molt llargs

esquivar els peatges

guardar anells

evitar l’excés de llibres

ser portàtil

 

després

portar els bous

portar els porcs

portar les oques

a pasturar

ensenyar als cadells el camí a casa

a l’hivern calcular metres cúbics de

fusta

la casa de maons

preparar la randa dels llençols

 

el meu pare rellegeix el món en la seva vellesa

el millora

l’estova

el món aspre i els arçots que som

els uns per als altres

les cunetes en què ens hem convertit tots

 

la meva mare s’amaga del món

diu que a penes se’n recorda

 

per a tots dos, la por dels avions de l’enemic

 

i la planícia

 

els bombardejos

 

 

les criatures saben millor els perills

és una qüestió d’olfacte

i senten més fred als peus

als vells no els agraden els vents en els grans

espais

i atapeeixen les seves cases internes

amb coses amb què ensopeguen cada matí

després diuen

el meu peu batega

no surt aigua de l’aixeta

a la meva edat molts ja s’han mort

les catifes no tenen entranyes

els quadres són núvols grisos

 

on trepitjo és on visc

si existeixo soc una abraçada

sense abraçada, un naufragi

a peu

 

 


 

desejos de dezembro

 

aprender uma língua quase morta

contornar um câncer com sabedoria

controlar os medos sem pressa

cortar os vestidos muito longos

desviar dos pedágios

guardar anéis

livrar-se do excesso de livros

ser portátil

 

depois

levar os bois

levar os porcos

levar os gansos

a pastar

ensinar aos filhotes o caminho da casa

no inverno calcular metros cúbicos de

madeira

a casa de tijolos

preparar a renda dos lençóis

 

meu pai relé o mundo em sua velhice

melhora-o

ameniza-o

o mundo áspero e os espinheiros que somos

uns para os outros

as valas que nos tornamos todos

 

minha mãe oculta-se do mundo

diz que mal se lembra

 

para os dois, o medo dos aviões do inimigo

 

e a planície

 

os bombardeiros

 

 

as crianças sabem melhor os perigos

é uma questão de olfato

e sentem mais frio nos pés

os velhos não gostam dos ventos em amplos

espaços

e atravancam suas casas internes

com coisas em que tropeçam a cada manhã

depois dizem

meu pé lateja

não sai água da torneira

na minha idade muitos já morreram

os tapetes não têm vísceras

os quadros são nuvens cinzas

 

onde piso é o onde vivo

se existo sou um abraço

sem abraço, um naufrágio

 

a pé

veronika paulics: pruna. traducció de joan navarro

 

Ja podeu cantar la nadala, Pastorets i pastores, en la versió que acaben de gravar Joanjo i Noelia amb Carraixet des de l'Olleria. Vinga va! a cantar.