S'ACABA L'ANY

S’acaba l’any i casualment també he acabat de llegir Històries de Nova York de O. Henry. Unes històries divertides i plenes de tendresa que tot siga dit m’ha fet somriure més d’una vegada en especial pels finals tant sorprenents e inesperats, ja ho avisaven en la contracoberta del llibre “aquests són alguns dels millors contes, en què (l’autor) demostra una extraordinària habilitat per fer-nos somriure i per sorprendre’ns en el desenllaç amb un gir inesperat”. En el recull hi ha un parell dels contes que coneixia gràcies a l’antologia que fa un temps —el 2012 en 1a edició i el 2015 en 2a —va publicar l’Enric Iborra en Tàndem edicions que es titulava La serp blanca. Una antologia del conte modern. Els contes que va triar d’aquest escriptor eren El regal de reis i una habitació moblada. I com sempre va triar els més bonics i tendres, no és que la resta de relats no ho siguen, però aquests dos arriben molt endins. I en els temps que corren fer-nos somriure és millor que el millor remei per contrarestar el malestar que arrosseguem des de fa un parell d’anys. I cada any quan s’acaba m’agrada repassar els títols de cadascun dels llibres que he anat llegint durant la resta de l’any. tots els he llegit per que volia i per que m’interessaven els temes, alguns fins i tot ha sigut una relectura com per exemple La botiga de llibres vells d’Ernest Martínez Ferrando o Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas, una segona lectura més profitosa que la primera que ja fa uns quants anys. O com apunten alguns experts, la primera vegada tens una edat, passat el temps la segona lectura tens més experiència i ja no veus les coses de la mateixa forma. La qüestió és que de Martínez Ferrando de seguida que vaig poder he comprat l’obra completa que acaba de publicar la Institució Alfons el Magnànim en edició i introducció de Vicent Alonso; de Carmelina, serà el meu regal de Reis que he deixat escrit en la carta als Reis d’Orient. Aleshores tindré material per a una bona temporada.