BONES FESTES I BON ANY!
desitjos de desembre
aprendre una llengua gairebé morta
contornejar un càncer amb saviesa
controlar les pors sense pressa
tallar els vestits molt llargs
esquivar els peatges
guardar anells
evitar l’excés de llibres
ser portàtil
després
portar els bous
portar els porcs
portar les oques
a pasturar
ensenyar als cadells el camí a casa
a l’hivern calcular metres cúbics de
fusta
la casa de maons
preparar la randa dels llençols
el meu pare rellegeix el món en la seva vellesa
el millora
l’estova
el món aspre i els arçots que som
els uns per als altres
les cunetes en què ens hem convertit tots
la meva mare s’amaga del món
diu que a penes se’n recorda
per a tots dos, la por dels avions de l’enemic
i la planícia
els bombardejos
les criatures saben millor els perills
és una qüestió d’olfacte
i senten més fred als peus
als vells no els agraden els vents en els grans
espais
i atapeeixen les seves cases internes
amb coses amb què ensopeguen cada matí
després diuen
el meu peu batega
no surt aigua de l’aixeta
a la meva edat molts ja s’han mort
les catifes no tenen entranyes
els quadres són núvols grisos
on trepitjo és on visc
si existeixo soc una abraçada
sense abraçada, un naufragi
desejos de dezembro
aprender uma língua quase morta
contornar um câncer com sabedoria
controlar os medos sem pressa
cortar os vestidos muito longos
desviar dos pedágios
guardar anéis
livrar-se do excesso de livros
ser portátil
depois
levar os bois
levar os porcos
levar os gansos
a pastar
ensinar aos filhotes o caminho da casa
no inverno calcular metros cúbicos de
madeira
a casa de tijolos
preparar a renda dos lençóis
meu pai relé o mundo em sua velhice
melhora-o
ameniza-o
o mundo áspero e os espinheiros que somos
uns para os outros
as valas que nos tornamos todos
minha mãe oculta-se do mundo
diz que mal se lembra
para os dois, o medo dos aviões do inimigo
e a planície
os bombardeiros
as crianças sabem melhor os perigos
é uma questão de olfato
e sentem mais frio nos pés
os velhos não gostam dos ventos em amplos
espaços
e atravancam suas casas internes
com coisas em que tropeçam a cada manhã
depois dizem
meu pé lateja
não sai água da torneira
na minha idade muitos já morreram
os tapetes não têm vísceras
os quadros são nuvens cinzas
onde piso é o onde vivo
se existo sou um abraço
sem abraço, um naufrágio
veronika paulics: pruna. traducció de joan navarro
Ja podeu cantar la nadala, Pastorets i pastores, en la versió que acaben de gravar Joanjo i Noelia amb Carraixet des de l'Olleria. Vinga va! a cantar.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina