Alma Marie Schindler (Alma Mahler)
PREC PER A ASSOLIR LA PARAULA
Massa tristor, Senyor, massa pes em donares,
massa foc, massa brasa, en donar-me la veu.
Aquesta veu de solc de la terra ferida,
aquesta veu, en lluita de llavors i de rels.
Massa tristor, Senyor, és la veu feta d’ombres,
amb gèrmens de mots íntims, com fills que no han de ser.
Massa tristor la veu, cremant l'alè i el llavi,
sortint d’un cor d’incendi per a morir al gel...
Déu! Llàgrima que plore, font de llum que em fa cega,
escolta’m el clam últim, ja mai més cridaré.
La meua veu sols clama per la paraula viva,
per la paraula nua, per la paraula on Ets.
Maria Beneyto. Poesia. Edicions Alfons el Magnànim. 1997.
Desamor
Com si de cop abolissin
el fonoll de l’estiu, la raconada
que cobegen ones
agitadíssimes;
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges,
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;
com si les campanes
es negassin a repicar, com si la barca
ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
com si la torre de Pisa
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes;
com si les llàgrimes
ja no poguessin emmelar-te l’esguard,
com si definitivament
et morissis en el cap de cantó de la memòria.
Josep M. Llompart. Poesia completa, 2018
Parlen les dones
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.