Sant Antoni, 2026

  

Aquest cap de setmana, 17 de gener, se celebra la festa de sant Antoni, la primera festa de l'any, després de reis. Son molts els pobles que ho celebrem entre els quals, Otos. Enguany, la festa cau en cap de setmana i no ens ha calgut moure-la com ha passat altres anys. Una festa en la qual els veïns del carrer hem posat tota la il·lusió en organitzar. I com no podia ser, una altre any el nostre veí més insigne, Joan Olivares, ha escrit els versets que podeu llegir clicant en l'enllaç que hi ha més avall. I com sempre, ha encertat en tot allò que li conta al sant, mentre li demana a veure si pot posar una miqueta d'ordre en aquest món actual tant desordenat en què vivim.  

Llibret i vers de Sant Antoni 2026 interior i exterior

I si voleu saber més sobre la festa de sant Antoni que festegem al carrer podeu visitar el blog de Publicacions sobre Otos.

 

DONES COMPOSITORES: Luise Adolpha Le Beau (108)

 

 LUISE ADOLPHA LE BEAU

 

 

 

 

 

 

Un poema més de Maria Beneyto

 

 

La pau. I amb veus que riuen signaria

després de demanar la pau encara

una vegada i una altra. Cridaria

negant l’ahir, cremant els límits. Ara.

 

Potser els rats-penats que ixen del vespre

tanquen l’ara mateix voltant. La mida

del record refusat que ompli el capvespre

no diu la veritat ni la mentida.

 

Amics meus de tristor, ací un somriure

i una abraçada en aquest jorn, per lliure.

És de nit i ja el pa està a punt de coure.

Adeu-siau, que és fa tard i vol ploure.

 

 

Maria Beneyto. Després de soterrada la tendresa dins Poesia (1952-1993). Edicions Alfons el Magnànim. 1997.

DONES COMPOSITORES: Isabella Leonarda (107)

 

 

ISABELLA LEONARDA

 

  

  

Dones compositores : Katerina Gimon (106)

 

KATERINA GIMON

 

amb el permís del lloc web de Katerina Gimon 

 

  

DONES COMPOSITORES: Dana Suesse (105)

 

 

NADINE DANA SUESSE 

 

 

De Maria Beneyto a Vicent Andrés Estellés

 

ALBAT

(A Vicent Andrés Estellés, en la mort

de la seua primera filla)

 

La sang et va trencar la somnolència

de quan dormies somnis sense mida.

Claror d’un sol que és mort en altra vida

a la teua foscúria era presència

 

i ets ara gel de llum, reminiscència,

reminiscència freda i engrenyida

d’un caliu, d’una veu que ja no crida,

d’un cor tancat petit fins a l’absència.

 

Ací resta l’amor, l’alè, l’estona

a penes, d’una vida sense centre

i la pluja a la tarda i a la dona.

 

Tu ets ja als llimbs, on no hi ha sang que entre

a desvetllar-te, i l’alba t’acarona

al claustre d’una mare sense ventre.

 

 

Maria Beneyto. Després de soterrada la tendresa (1993) dins Poesia. Edicions Alfons El Magnànim.1997.