Un imperdonable
oblit que ara vull reparar i és que em va passar per alt publicar la ressenya que vaig
escriure per a la revista de llibres Caràcters del número 98 que es va publicar
l’octubre de 2023. Es tractava del llibre, Torturades, que l’escriptora Gemma Pasqual i Escrivà havia publicat feia pocs mesos. A banda de la responsabilitat que sentia pel fet d'haver-me donat aquest llibre per a escriure una ressenya, he d'afegir que a mesura que el llegia se'm rebolicaven les tripes i creixia dins meu un sentiment de ràbia i d'impotència, de desconeixement, per tantes coses que havien passat sense imaginar-ho. Crec que aquest llibre no pot quedar relegat a l’oblit com passa en molts dels llibres
que es publiquen, els quals són notícia la temporada de les presentacions després
de publicats. Torturades és un llibre que cal tindre’l sempre a mà per avaluar quan hem avançat en democràcia.
Coratge,
quan la utopia és molt més llunyana del que semblava
Coratge
per aquest assaig dens, Torturades, amb el qual Gemma Pasqual i Escrivà relata,
amb un estil brillant, els maltractaments i les tortures a què han estat
sotmesos els cossos de les dones, pel fet de ser-ho, amb impunitat i vulneració
dels drets fonamentals. Les dependències de la Prefectura Superior de Policia
de Barcelona, a Via Laietana, amb l’objectiu de demostrar qui té el poder
davant de qualsevol moviment de resistència, han sigut i són el lloc on
s’exerceix la repressió política i l’ús de control social i de càstig contra
qualsevol ciutadà. Com escriu l’autora a les primeres pàgines, «Aquestes parets
no només amaguen els records dels horrors del franquisme, sinó també de la
democràcia “imperfecta”, com va qualificar el diari The Economist Espanya el
2022».
El
títol imposa i ja en els primers fulls l’estomac se’m regira. No voldria
allunyar el lector que es propose llegir aquest assaig, dur però necessari, de
Gemma Pasqual. No és, aquesta, la meua intenció, i recomane d’arribar fins al
final. I sí, l’estomac se’m regira de ràbia, d’impotència, en comprovar que
l’estat, que hauria de vetllar pels seus ciutadans, es desentén i dona suport a
un tracte tan cruel com vexatori.
Coratge,
el d’aquestes dones d’haver fet el pas i explicar-nos l’horror que han patit,
mentre reviuen aquells moments d’incertesa, generadors d’un trauma difícil de
superar. Relats que posen els pèls de punta. Que semblen irreals, com si
hagueren passat en temps remots i en països allunyats del nostre entorn. Però
no, són ben a la nostra vora, es tracta de la Prefectura de Policia de
Barcelona, Via Laietana, 43, la casa del «Terror» com se la coneix, «Un únic
edifici del carrer que és capaç d’apropiar-se del nom de la via sencera. No és
estrany això perquè la por que ha generat no cap en aquells metres quadrats,
sinó que inunda la història de la ciutat sencera. De tot el país», escriu Carla
Vall i Duran al pròleg.
L’assaig
ressegueix el camí de la nostra història més recent, des de la dècada dels
quaranta fins a l’actualitat. Hi ha l’excepció del primer capítol, en el qual
es narra una de les darreres detencions, la Xènia Garcia Riera, el 2019, que
mostra la brutalitat policial i el nul respecte cap a les persones. En el
darrer capítol es demana la fi de les funcions que encara exerceix l’edifici,
amb una breu explicació del continent —els orígens de l’edifici—, i del
contingut, què i qui s’amaga a dins i què caldria fer en un futur d’aquest
immoble.
De
cada dècada només hi trobem exemplificats els relats d’unes poques dones, amb
noms com Soledad Real, Victòria Pujolar, Maria Rosa Borràs, Manola Rodríguez,
Pilar Rebaque Mas, Maribel Ferrándiz, Carme Travesset, Carmen González, les
germanes Serra i Puig, Maria Teresa Lecha i Bergés, Montserrat Tarragó, Mireia
Comas, Ruth Gavarró, Teresa Alabèrnia, Núria Cadenes. Tretze dones torturades
sota la dictadura franquista des de 1941, i huit més en la democràcia fins a
2019. A més de la Queixa 9306147. Noms que cal tindre presents perquè el seu
relat continue sacsejant i colpint, com fa el sotrac d’un terratrèmol a qui el
pateix. Elles són la punta de l’iceberg, la resta no ha tingut cabuda en aquest
llibre per manca d’espai, però hi són. Perquè, continua Vall i Duran, «Aquestes
pàgines són un acte contra l’oblit. […] darrere dels grans esdeveniments hi ha
històries menudes que expliquen com hem aconseguit el dia a dia que gaudim.[…]
i ens recorda com d’amagades hem estat al narrar esdeveniments històrics que són
recollits de manera impersonalment masculina».
Coratge
per afrontar les adversitats, però també per fer realitat els somnis. En
Torturades trobem arguments suficients que ens encoratgen a continuar la lluita
per «frenar la desmemòria» i aconseguir que l’edifici de la Prefectura de
Policia de Barcelona, a Via Laietana, 43 deixe d’exercir les funcions que
encara té per convertir-se en un lloc de memòria d’allò que mai no deuria haver
ocorregut.