 |
| Cartell de 2020, dissenyat per Rubén Vila |
Acabades de passar les festes de Nadal i Reis, els veïns del carrer de sant Antoni d'Otos ja preparem la festa dedicada al sant. Enguany, es compleixen vint-i-cinc anys de la publicació dels versets que cada gener el nostre veí Joan Olivares escriu al sant per a posar-lo en antecedents del que ha passat durant l'any per si no se n'ha assabentat, i, de passada, veure si pot intercedir en alguna de les qüestions.
2020, 25 anys dels versets a la festa de sant Antoni d'Otos
Pare
Nostre sant Antoni,
un any més, passat Nadal,
en el carrer
dels gitanos
es reunix el veïnat.
Com
vós massa bé sabeu,
de gallets, no anem sobrats,
però a
espenta i a coratge
no mos guanya el més templat.
Hem
trencat la vedriola,
demanem la voluntat,
p’a que el dia
de la festa
no trobeu res a faltar.
Tindreu
processó complida,
la missa amb sermó, com cal,
dolça
coca beneïda,
i a la nit, focs i sopar.
Potser
trobareu estranya
la llengua del capellà,
diu que ve de
Veneçuela,
i té el parlar ensucrat.
Però
gràcies a Internet,
no vos heu de preocupar,
fins i tot
els gats i els gossos
saben que això és castellà.
Talment
com la nostra llengua,
que anomenem valencià,
sent la
mateixa que parlen
mallorquins i catalans.
En
aquest idioma excels,
que han parlat papes i sants,
voldríem
cantar-vos glòries
de l’any que ara s’ha acabat
Però,
mireu, sant Antoni,
no vos volem enganyar,
la cosa no ha
rodat bé
i pinta d’empitjorar.
No
vos parlem ja del món,
que a gosades l’enfangà,
amb
això del calfament,
el Brèxit, Putin i Trump.
Al
nostre poble les coses
tampoc no roden com cal:
La casa del
Fideuero,
en peça mos s’ha assolat,
la
del tio Secondino
l’hem haguda de tombar,
i encara en
queden algunes
que amenacen de fer jaç.
La
mitat de cases buides,
els bancals sense llaurar,
i els
jóvens a l’estranger
o al poble del costat.
Abans
les quintades eren
d’una dotzena en avant,
i ara amb una
criatura
pugem a revoltejar
Que
què faran els polítics...?
Després de molt cavil·lar,
han
descobert Catarroja
i inventat la sopa d’all.
Diu
que en los pobles menuts,
a l’entrada posaran
un cartell
ben gros que diga:
Que viva el mundo rural!
Hay
pinos, montes i ríos
y mucha tranquilidat,
y puedes
plantar un huerto
con favas i tomacar!
D’afalacs
i ensabonades,
comencem a estar-ne farts.
Per si volen
escoltar-la,
esta és la realitat:
Les
taronges, ni donaes,
els caquis, ni regalats,
les olives, a
vint cèntims
i els albercocs p’a tirar.
Si
volíeu cobertura
vos n’eixiu a passejar,
en trobareu un
filet
mirant a Beniatjar.
Alguns
sabuts argüixen
que això és el lliure mercat,
però
també hem sentit dir
que ací hi ha engabiat:
Si
convé, el de la corona
s’abraça amb el del turbant:
Dona’m
uns barrils de brent,
tin armes de bon matar.
Si
és cosa de grans negocis
massa prim no cal filar,
i a los
pobres aldeanos
que els envien a la mar.
Mos
sap molt mal molestar-vos,
però estem tan apurats.
No mos
podríeu, sant pare,
sàviament aconsellar?
–Fills
meus, parlem de l’oratge:
Quin ponent que ha fet
enguany!
Donem gràcies de la pluja
que sant Pere ha
disposat.
Els
barrancs canten gojosos,
plenets de flors los bancals,
la
font de Baix, una glòria,
sentir-ne l’aigua xorrar...
–Repunyeta,
sant Antoni,
quin mosquit vos ha picat?
La vellea vos
acaça,
o heu pescat un constipat?
–Calleu,
fills meus, si poguera...
res m’agradaria tant,
però ni
el cel no se salva
d’això del lliure mercat.
Tenim
els Reixos de morros
darrere el pare Nadal,
I amb això del
Haloween
de vaga estan Tots los Sants.
Del
dejú del sant divendres,
hem passat al Black Friday,
i amb
l’invent del Happy birthday
ja ningú celebra el sant.
Demaneu
que un burro vole,
que em bega l’aigua del mar,
que pel
forat d’una agulla,
un camell faça passar.
Però
que el poble recobre
aquell esplendor d’abans...
parleu
amb Nostre Senyor,
santa Rita i sant Cugat.
