dimarts, 4 d’octubre de 2022

MAI NO DIGUES ADEU: ANTONI FERRER


Hi ha persones que quan les coneixes el caràcter i la bonhomia que desprenen se’t queda gravat per sempre. Això em va passar quan l’any 2008 em vaig posar en contacte amb un grapat de poetes de la Costera, entre els quals Antoni Ferrer. La pretensió era ajuntar alguns poetes de la Costera, entre el més jove i el de més edat amb la sola idea de llegir poesia i donar a conèixer al públic, en especial als veïns d’Otos, que la poesia no queda lluny de casa i que els poetes són gent propera que la pots trobar on menys ho esperes. Després de fer una llista dels poetes de la comarca i de posar-me en contacte amb la majoria, els va agradar a tots tant la idea que van voler participar i quan em vaig adonar n’eren uns quants i qui era jo per impedir-los de vindre? La veritat és que jo, més contenta que un gínjol.

I aquell dissabte del 28 de juny de 2008 dins NITS D’ESTIU A LA FRESCA on tenia cabuda qualsevol iniciativa cultural, en el Palau Marquesal d’Otos, en un viatge itinerant per la poesia de les nostres comarques, un nodrit grup de poetes de la comarca veïna de La Costera ens van delectar amb la seua poesia. Els poetes convidats en aquella ocasió van ser: Consol Martínez Bella, Elies Barberà, Antoni Martínez, Antoni Ferrer i Josep Maria Balbastre, que conste que també Toni Cucarella va vindre, però no va voler eixir en la foto, tot i que va fer d'animador cultural.



 

 


 

Garrofes i caqui

 

Les hores es ressequen de canyes i garrofes.

Descansen les esquenes i els sacs contra les soques.

 

I mans i boques aspres demanen refrigeri.

Un caqui. Com la brisa sedosa d’un quimono.

 

La dansa de les hores. Perifèric Edicions, 1a edició, juny 2006

 


dissabte, 17 de setembre de 2022

Agost arriba solcuit i al setembre el vi està per vendre

 


Dolores, la dona contractada com a ajuda a la dependència depenent de la Generalitat Valenciana per a atendre a ma mare ha començat les vacances el mes d’agost.

Així, a partir del primer dia del mes ha començat a vindre Débora, la substituta. Han passat pocs dies i, Débora, s’ha contagiat de la Covid-19. Al seu lloc ha vingut Cristina, substituta de la substituta.

Cristina treballa en una altra empresa, i aquest mes també està de vacances, però com que el jornal no li arriba s’ha buscat feina en una altra empresa. Cristina no ha estat molts dies. Els justos per a que li donen l’alta a Débora i puga acabar el mes.

Agost s’acaba i les vacances per a alguns, també. De fet, Maite, la dona que passa els matins pagada amb diners de la butxaca no ha dit res de prendre vacances. Dolores ha de reincorporar-se a la feina.

El cas és que Dolores, en uns dies, no podrà vindre, acaba de contagiar-se de la Covid-19. Li han fet la baixa. Així que, Débora continua venint. Dolores havia de reincorporar-se passats els dies pertinents de contagi, però resulta que sa mare, a la que cuida, molt major també, s’ha contagiat i com a conseqüència d’alguna complicació l’han haguda d’ingressar a l’hospital.

Així que, continua venint Débora. Tot i que, a dos dies d’haver començat setembre, divendres al matí, telefona per a dir que s’ha fet un esquinç i no pot vindre. Al seu lloc l’ha de substituir Mari Àngels. Mari Àngels ha arribat vint minuts més tard de l’hora marcada i se n’ha anat mitja hora abans de l’estipulada. El servei d’ajuda domiciliaria té una durada d’hora i mitja cada dia. Cada persona rep l’ajuda segons el seu grau de dependència que es dona després d’una avaluació en el domicili de la persona sol·licitant. 

Dilluns, cinc de setembre a mitjan matí ha telefonat la persona de l'empresa dels serveis a domicili, encarregada d'assignar el repartiment de tasques a atendre. Resulta que Mari Àngels no pot fer eixe servei perquè des que ix de la casa on està treballant fins a casa de ma mare té uns vint a vint-i-cinc minuts de camí. Així que no pot arribar a l’hora convinguda. Després se n’hauria d’eixir de casa de ma mare altres vint o vint-i-cinc minuts abans per poder arribar d’hora a la següent casa on ha de fer el nou servei que, casualment,les  està a un parell de minuts del servei d’abans. O siga dos carrers més amunt. Coses que no quadren. Mala assignació de tasques. En fi... En el seu lloc vindrà una altra dona. Li diuen ... Cap a migdia torna a telefonar l’encarregada de l’empresa de serveis a domicili per a dir-li que li sap greu, però la persona que havia d’anar a mitjan vesprada no pot anar, al seu lloc anirà una altra dona que li diuen... Els ànims s’encenen. Ja està bé, no! Bla...bla...bla...

Divendres, nou de setembre és el darrer dia de ... Ens acomiadem amb un somriure ben gran. Fins la propera.

Dilluns, dotze de setembre. Arriba Dolores. Amb ella arriba, la rutina? Ja veurem, que diuen els cecs. 

 

P.D.: En agraïment a totes les dones que durant aquest mes han passat per casa i les que encara puguen quedar per passar que compleixen la seua feina amb un somriure que no té preu.

Moltes gràcies a totes i una abraçada molt forta.


diumenge, 4 de setembre de 2022

ESTELLÈS, MÉS QUE MAI



 

Passà l’estiu, els estendards cremants,

dies de llum i coronats de fulles,

passà l’estiu, els tancats de baladres,

els cap-al-tards.

         

Sols reste jo, i contemple la platja

i veig la mar, ritual i solemne ,

humitejant, en  joc altern, la sorra,

retrocedint.

 

Passà l’estiu amb els melons encesos

amb un llum dins, fulgor d’una infantesa,

tot ha passat, com passen certes coses,

amb peus lleugers.

 

 

Apartament de novembre dins Balanç de mar. Vicent Andrés Estellés. Obra completa-4.Eliseu Climent. València, 1999.