Acabe d'agafar el
poemari, Pell d'ànima, de Josep Checa, de damunt de la tauleta de nit que he anat llegint des del dia que vaig
assistir a la presentació. Algunes nits, abans d'anar-me'n a dormir, el fullege
i tot seguit apague el llum de la làmpada i m'adorm sense dir ni pruna. Fa
anys, algú em va dir que és molt relaxant llegir poesia abans d'anar-se'n al
llit, i tenia molta raó. I si no s'ho creieu proveu-ho una temporadeta. Però,
hui, de sobte, he volgut recordar el dia que vaig ser en Beniarjó i no
aconseguia recordar-lo. Tot seguit he obert el llibre per veure la data de la
dedicatòria, però el full estava en blanc. Amb tot mentre tenia el poemari a les mans he anat
recordant detalls esparsos d'aquella nit. Hi havia moltíssima gent i no vaig
tindre paciència per esperar el torn i me'n vaig anar sense que l'autor
m'escriguera quatre lletres il·lusionades que m'hagueren ajudat a recordar
aquella vetllada tan bonica. Davant la impossibilitat de recordar amb exactitud la data me n'he anat
de cap a consultar-ho a Internet que tots sabem que és un pou sense fons. I sí, en la pàgina
web del Premi Senyoriu d'Ausiàs March està tot ben explicat i anotat. Però...
ai!, de sobte he pensat que anys enrere haguera recordat la data del 14 d'abril
ja què, en realitat, ha passat molt poc temps, només tres mesos, però, vivim
tan de pressa!, que em fa l'efecte que hagen passat tres anys: noticies,
actes, quedades, reunions, missatges, correus electrònics, whatsapps, tuïts.
Només a còpia d'agenda puc anar recordant les coses que he fet i les que
esperen el seu torn.
Mentrestant només podria
dir que la lectura de Pell d'ànima és
un passeig per l'univers recordat del poeta. Ara bé, una vegada publicats els
poemes, la intenció del poeta queda en segon terme i és el moment del lector,
de qualsevol lector, que fa seues les paraules amb què han estat expressats els
versos. En més d'una ocasió havia criticat que la col·lecció en què s'editen
els premis quedava una miqueta òrfena d'explicacions o millor dit molt sòbria per
al meu gust ja que no diu res sobre l'autor, la seua obra, ni les endreces. Si de
cas, ara hauré d'agrair les paraules de Josep Iborra en un dels escrits que
porta per títol El joc de les lectures, en L'estupor:
La mer, la mer, toujours recomencée! Com la poesia. Com escriure-la o llegir-la. Les
circumstàncies que ens porten a recomençar la lectura d'un poema són, sovint
imprevisibles i fortuïtes. Les que m'han portat a rellegir El cementeri marí
han estat donades per un atzar editorial[...]He començat a llegir el poema
directament i he deixat per a després els textos complementaris. Tota lectura
comporta una estratègia, una estratègia personal que cada u organitza a la seua
manera i en funció d'un estat d'ànim, d'unes preocupacions, d'unes hores
canòniques de lectura. Una mena d'ofici en un sentit litúrgic. Com hi ha un
ofici en un sentit acadèmic, professional i en tantes altres coses més. Abans
de començar la lectura d'una obra,
m'estime més de no llegir primer cap comentari sobre aquesta. Evite el pròleg,
si n'hi ha, i fins i tot les ressenyes de la solapa.[...]Es tracta de preservar
els registres d'una lectura de qualsevol interferència estranya. D'entrada, no
deixar-se influir per res que no siga la
pura lectura d'un poema, d'una novel·la. Obrir-se només a la influència de l'obra,
deixar que parle només ella. Constatar les resistències de l'obra i les
resistències del jo, del lector. Després serà l'hora de verificar els
contrastos pertinents, de constatar uns impactes que signifiquen una dispersió
o una divergència o una coincidència amb els marcats per un altre lector...
Per això i més, la
lectura dels versos de Josep Checa, són tot un goig perquè en qualsevol vers,
en qualsevol poema trobes detalls ínfims que et commouen l'ànima.
 |
| Aquesta gata és d'un veí. Li agrada molt passejar-se per totes les teulades. |
ÀNIMA DARDAIRE
Imperceptiblement, grimpa a la jaça de les golfes,
on un rosegador refiat es creu indemne.
Diposita el seu cos tou i tebi als teus peus.
Després de tot, ja hauries de saber
que sense un gest de complaença
farà el desdenyós i ordirà represàlies.
Sense pertorbar els sons de la casa,
murmura, per vici, un llastimós lament
i s'estiregassa a l'ampit solell
d'un març ruflo i pigallat d'ullades de sol.
Ànima dardaire, avui encara no ha resolt
si exigir, amb fregadisses i cops de cap,
amanyacs de sobretaula,
o enfonsar l'ullal d'agulla saquera
a tota cosa que bellugui.
 |
| No recorde el seu nom, perquè ja fa un grapat d'anys que no el tenim, però és l'únic gat negre que em tingut. |
