EL MEU ESTELLÈS

 

 

L'amic

 

Amic del cor, de l'ànima, del fetge,

jo no sé fer rellotges, jo voldria

anar plorant pel boulevard, la boira,

i preguntar-li a Brassens si has dinat.

 

Enamorats que es palpen en el metro,

pàtries del neon, sonets greixosos,

el baf de col bullida, la nostàlgia,

la llarga escala d'escalons de fusta.

 

Que estic trist, que et recorde, que no puc,

un ofegat en el bocoi del vi,

músiques de Vivaldi per l'estora.

 

Torne a la vida miserablement

ple de papers, desistiments, silenci,

amb calcetins de llana tots els dies.

 

Vicent Andrés Estellés

JA TENIM LA FESTA ESTELLÈS-2023 A LA PORTA

 

LLETRA DE CONVIT FESTA ESTELLÉS 2023

FESTA ESTELLÉS 2023

XIV Lletra de convit  

Alginet, 12 d’agost de 2023

Estimats amigues i amics de la Festa Estellés:

Encara que la Constitució de 1978, que regeix el sistema democràtic de l’Estat, en el seu títol Preliminar, Article 3, punt 3, diu: «La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció», cada dia sovintegen més els actes de discriminació lingüística, d’humiliacions i menyspreu per les llengües i cultures de l’Estat, excepte amb la castellana, que compta amb tots els drets i benediccions. Situació creada perquè uns miren cap a un altre costat o fan l’estruç i altres només pensen en com enginyar-se-les per a fer-les desaparéixer, actitud que va en contra de la convivència, el respecte i els més elementals drets de les llibertats individuals, que són les nostres directrius. Tanmateix ells ho tenen molt clar, volen fulminar-les –i no ens estranya, tots sabem d’on precedeixen ideològicament–, cosa que nosaltres hauríem de tindre també clar i, fermament, no consentir-ho de cap manera.     

    Tot i això sempre hi ha dades encoratjadores: el proppassat 2022 fou l’any que més actes van celebrar-se de la Festa Estellés (84), que tingué lloc a: Alacant, Albalat dels Sorells, Alaquàs, Alcoi, l’Alcúdia de Crespins, Alfarb, Algemesí, Alginet, Almussafes, Alzira, Antella, Barcelona, Benicarló, Benimaclet, Bétera, Benimodo, Brussel·les, Bunyol, Burjassot, Canals, Carcaixent, Carpesa, Castelló, Castelló de la Plana, Catarroja, Cocentaina, Crevillent, Dénia, Elx, Estivella, Falset, Gandesa, Gandia (Casal Jaume I), Gandia (plaça Escola), Gata de Gorgos, Guadassuar, Igualada, Lleida, Llíria, Macastre, Manises, Manuel, Manresa, Massalfassar, Mataró, Montcada, Museros, Oliva, Ontinyent, Palamós, Paiporta, Palma, Pedreguer, Pego, Perpinyà, el Pinós, Prullans, Quart de Poblet, Real, Real de Gandia, Rocafort, Rubí, Sabadell, Sagunt, Salt, Sant Andreu, Sant Cugat del Vallés, Sant Feliu de Codines, Sant Vicent del Raspeig, Santa Coloma de Farners, la Seu d’Urgell, Sollana, Tàrrega, Torreta de Mont-lleó, Tavernes Blanques, Torrent, Turballos (Muro), la Vall d’Uixó, València (Ca Revolta), València (Octubre CCC), Valls, Vilamarxant, Vila-Real, Vistabella i Xàtiva.

    Enguany, en la catorzena edició de la Festa, que s’inicià el 2010, volem encoratjar-vos a celebrar-la de nou i gaudir d’aquesta commemoració festiva i cultural del naixement del nostre poeta, a fi que esdevinga amb el temps una prova ben palesa del que som i del que no renunciem a ser.

    Per tant, si decidíreu convocar la celebració en algun lloc, podeu fer-nos arribar la informació a les adreces següents:

jlozanolerma@gmail.com
 o alangreus2008@gmail.com

    Podeu enviar-nos el cartell (si en feu) i, si us ve de gust, crònica i fotos de l’acte (preferiblement amb arxius jpg o tif). I anirem penjant-ho tot al blog https://festaestelles.blogspot.com a mesura que ens arribe. L’any anterior aquest bloc va tindre més de 9.000 visites.

    També us demanem que, si feu servir hashtag a les xarxes, empreu #FestaEstellés2023. Així donarem més visibilitat als actes.

Una forta abraçada virtual,

Josep Lozano i Àlan Greus

CLUBS DE LECTURA: entre la presencialitat i la virtualitat

 

Com fem darrerament cada vegada que s’acaba l’estiu, ens havíem apuntat al club de lectura que des de la llibreria Ambra de Gandia organitzen ja fa unes temporades. El curs 2022-23 que començava amb la tardor acabada d’estrenar, la professora Agustina Pérez tornava a repetir. Les lectures que havia triat abordaven els diferents tractaments dels rerefons familiars amb La bona lletra de Rafael Chirbes. A continuació va seguir el mes de novembre amb La familia de Sara Mesa per acabar amb La verguenza d’Annie Ernaux, la darrera Premi Nobel 2022.

El següent trimestre, va continuar el club amb la proposta d’Enric Iborra, que volia tractar el tema del retorn. Dels tres llibres que havia triat per a parlar del tema, en va haver de canviar dos, davant la impossibilitat d’aconseguir-los a temps. Finalment, la lectura va quedar amb El coronel Chabert de Balzac de primer. Una habitació pròpia de Virginia Wolf, de segon i Persuasió de Jane Austen. Malauradament, per problemes familiars i personals em vaig perdre la cita dels dos darrers a pesar d’haver-me’ls llegit.

El tercer trimestre, va estar conduït per Mercè Climent amb tres maneres de tractar la memòria personal i els records. La primera lectura va ser Ordesa de Manuel Vilas, que, per cert, no vaig llegir. Per alguna raó que no sabria explicar quan vaig arribar a la pàgina cinquanta el vaig deixar. Qui sap si en un altre moment em vindrà de gust llegir-lo. La segona, Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols i la tercera Visc, i visc, i visc de Maggie O'Farrell que em van agradar més del que em pensava. Per cert, no eren edicions acabades d’eixir i ja havia llegit algunes ressenyes.

Des del confinament per la Covid-19 ens hem hagut de reinventar en multitud de coses, una d’elles ha sigut els clubs de lectura virtuals.

També hi ha les distàncies i les disponibilitats en acudir al lloc programat que no sempre resulta fàcil. M'he quedat amb les ganes d'assistir als cursos de literatura de l'Enric Iborra com el que enguany va fer a Octubre Centre de Cultura Contemporània a València, així com a altres esdeveniments literaris que hi ha hagut pel nostre territori. En cada nova etapa cal reinventar-se i adaptar-se a les circumstàncies.

De fet, el passat mes de gener em vaig tornar a apuntar a un dels clubs de lectura que des de les Biblioteques de Barcelona ofereixen en format virtual, no era la primera vegada que m’hi apuntava, però en aquesta ocasió vaig triar la literatura basca. Sincerament, conec pocs escriptors bascos, tret de Miren Agur Meabe per la novel·la Que és l’amor si noi del poemari El codi de la pell, traduïts tots dos per Maria Josep Escrivà. Em va fer il·lusió apuntar-me, i així poder conéixer més autors bascos que no solen estar en primera línia i ens passen desapercebuts. Malauradament, ens és difícil llegir-los en basc i hem de confiar en els traductors que s'interessen en les seues obres per a llegir-los tant en castellà com en català.

Dels cinc llibres que hi havia programats, només n'he pogut llegir un en paper. La resta els he hagut de llegir en format digital. L'experiència no m'ha agradat gens, ho he fet perquè no tenia altra manera d'accedir a la lectura. Dels cinc, n'he trobat dos en català i tres en castellà.

El primer de tots es titulava Les mares no de l'escriptora Katixa Agirre. El vaig trobar en la biblioteca d'Alcoi, traduït al català, començàvem bé.

El següent de Miren Agur Meabe, Quema de huesos. Vaig fer una recerca a la xarxa de biblioteques i només el vaig trobar a la biblioteca del Perelló, una miqueta lluny de casa. No em va vindre bé desplaçar-me fins a la biblioteca i el vaig haver de llegir en format digital.

Ja que estava, el següent Set cases a França de Bernardo Atxaga, per falta de temps d'anar a buscar-lo, vaig decidir llegir-lo també format electrònic. En la traducció al català.  

A continuació de l’escriptora Uxue Alberdi vaig llegir la novel·la Jenisjoplin. Tota una descoberta, aquesta escriptora. 

I per acabar, finals de juny, tocava llegir La bella fugida, d’Hedoi Etxarte. Tant un com l’altre, només estaven en format electrònic, perquè eixos títols són introbables en les nostres biblioteques públiques. Aquest, vaig començar a llegir-lo, però no el vaig poder acabar. No passa res. De seguida que tinga un buit el puc tornar a demanar en préstec. Pensant-ho bé, és una gràcia això dels llibres electrònics, sobretot, si no pots anar a la biblioteca que el tenen, encara que no hi ha res com tocar paper. Que voleu que vos diga.

I a hores d’ara, s’acaba agost i setembre està a tocar. Ja veurem com se'ns presenta el nou curs.

 

DONES COMPOSITORES: Louise Farrenc ( 74 )

 LOUISE FARRENC

 

 

 

Llibres a Libros (Teruel)

Libros és un xicotet poble de molt poquets habitants, segons la Viquipèdia en té 102,  situat en al costat de la carretera nacional-330 entre Ademús i Terol. Passat la comarca del Racó d'Ademús encara en territori valencià el primer poble de Terol és Libros. I allà vam anar fa uns dies a portar-los uns quants llibres després d’assabentar-nos per la premsa, d’Aragó, que al poble no tenen biblioteca i volen crear-ne una. Per això acceptaven donacions de llibres de qualsevol temàtica sempre que estigueren en bones condicions. En la casa d’Aiora després d’haver-se’n endut la major part, encara en quedaven molts. Així que vaig pegar una ullada i quan em vaig descuidar damunt la taula n’hi havia un bon grapat, impossible d’enviar per correus o per missatgeria pel preu que ens podia costar l’enviament, així que vam decidir anar en persona a portar-los-els. 

 

No és la primera vegada que passem per Libros, ni que dinem en el bar que hi ha a la plaça, encara que és veritat que ha anat canviant de mans unes quantes vegades. Quan vivíem a Aiora era la nostra carretera d’eixida cap al nord, amb molt menys trànsit que a l’autopista de la costa. Segons un dels rètols que vaig llegir en algun punt del viatge la carretera va d’Alacant a França, encara que el major trànsit el té des de València a França per evitar el tram d’Ademús a Terol que és estret i amb molt de transit de camions. Però, si no heu passat per allí, feu-ho. És el tram més bonic de tots, entre el riu, la carretera, els pobles, la frescor dels xops, dels arbres de ribera, de les pomeres, dels cultius d’horta. Fa goig anar parant ací i allà per descansar una estona mentre veus córrer les aigües sempre tèrboles del Túria.

I una vegada allí vam dinar al bar de sempre. Després encara vaig tindre temps per dedicar uns minuts a fer un passeig, curt, pels carrers que a eixes hores de la vesprada marcaven vora els quaranta graus. Vaig comprovar de primer mà que el projecte que el poble de Libros està realitzant és il·lusionant i va endavant. A banda de voler crear una biblioteca, des de fa uns anys organitzen unes trobades literàries. Veïns, escriptors i qualsevol que vulga anar està convidat a la tertúlia. D’aquestes trobades, als carrers es pot veure la petjada dels rètols que van omplint que recorden les frases de cada escriptor que ha visitat Libros.