dimecres, 15 d’agost de 2018

ESCRIPTORES I POETES. UN RECORREGUT: Margarita Ballester (56)


MARGARITA BALLESTER



ALFORJA

L’amor és conversar amb els déus
a l’ombrós paradís de móres i pomeres
on els barrancs et porten
les humides olors d’antigues llunes
-degotadís airet de branques molles-
sense pols ni petjades
fora del temps, fora del temps.



(Barcelona, 1942)
(Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona, La Magrana,  1999)
 

a la xarxa... i més... i més... i més... i més...

diumenge, 5 d’agost de 2018

ESCRIPTORES I POETES. UN RECORREGUT: Anna Rispau (55)



ANNA RISPAU



Em faré roca


Asseguda a la sorra em sento buida curculla,
la pell solcada per esculls i onatges,
l'ànima hissada i d´albades curulla.
La meva vida vincla al vent i es desgavella.
M'amaro del paisatge buscant un signe.

El mar m´embolcalla i em proposa una sortida digna:
Albiro una onada abrivada que contra la roca s'estavella,
i, en espurnejants perles d´escuma, s'esbardella.
Amb la mirada guspirejant i la força reeixida,
llambrego una serena onada que li llepa la ferida.

Potser ser roca és una digna sortida:
A voltes acaronada per una mar encalmada.
A voltes esculpida per una forta embranzida.
I sempre embolcallada per escuma de rosada,
alè d'il·lusió que regalima del mar de la vida,
per redreçar-me de la més furient esbotzada.


a la xarxa... i més... 

divendres, 3 d’agost de 2018

ESCRIPTORES I POETES. UN RECORREGUT: Hermínia Mas (54)


HERMÍNIA MAS

 


Més enllà del balcó un fons de camps de blat.
I sempre aquella olor a la banyera...
Potser tu no t'hi havies banyat mai.
Us banyàveu, en aquella època?
No pas en cap banyera.
La mare us ficava en una palangana,
us ensabonava i després us esclaria.
La banyera només era a casa de la padrina.
Algú s'hi  devia banyar.
O almenys algú s'hi perfumava.
Aquella olor...
No sabràs mai si era un perfum o era un  sabó.
Déu meu!  Què feia, 20 anys, que no la senties?
I tot de cop, avui, al fons d'una botiga,
has destapat una minúscula ampolleta
que havia capturat aquell perfum
i n'has sabut el nom:
YLANG-YLANG.



a la xarxa... i més...

dimecres, 1 d’agost de 2018

ESCRIPTORES I POETES. UN RECORREGUT: Encarna Sant-Celoni (53)


ENCARNA SANT-CELONI VERGER


 

La distància tarda a consentir-se.

Jo anava acumulant-me
amb avesades assercions
de la teua anada i la meua,
em reomplia
amb nobilíssimes promeses
d'estar bé.

La distància tarda a consentir-se,
sí,
i els recomptes no salven un segon
des d'aquesta obstinada habitud
d'escoltar el teu alè
sobre el meu pit esquerre.



Sénia de petits vicis. La Forest d'Arana, 1989 dins Vosaltres, paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1975-2000). Mostra poètica. Lluïsa Julià/Teresa Pascual (ed.)
 


a la xarxa... i més...
 

dimecres, 25 de juliol de 2018

POESIA, A GRAPATS! (3)


Un matí de divendres, de fa unes quantes setmanes, vaig trobar-me pels carrers de Castelló de Rugat, Rosa Maria. Realment sé molt poc d'ella i del marit, Pep, però com que portem molt de temps coincidint en moltes activitats, vam començar saludant-nos i hem acabat per fer llargues converses cada vegada que ens trobem que, qui sap, com acabaran. Doncs, passa que, em va comentar que aquella vesprada hi havia, en la Casa de la Cultura, un recital de poesia amb dos poetes: Mercè Claramunt i Ramon Guillem. Vaja!, vaig pensar, això no m'ho puc perdre. A l'hora orada, les huit en punt, entràvem en la Sala Concepción Arenal, unes antigues escoles, reconvertides en un espai multicultural que reuneix a més de la biblioteca, unes quantes sales reservades per a múltiples activitats. 

A Ramon Guillem, jo ja el coneixia, per alguna altra presentació i per l'abundant obra publicada. En canvi, Mercè Claramunt era una desconeguda que, tot s'ha de dir, ens va deixar impressionats al poc públic que vam assistir. Però, això poc importa, ja que els qui estàvem vam gaudir de valent escoltant els poemes que ens van anar llegint.  

Sembla que Ramon Guillem i Mercè Claramunt han fet parella artística en algunes presentacions i pel que sembla en vindran més. Sincerament, el maridatge funciona com no vos podeu imaginar. 

La sorpresa va ser quan els darrer més de juny, Mercè Claramunt va ser una de les guanyadores dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2018 en aquest poemari.    

2



Esdevinc temps i done temps al temps

com un onatge continu i latent.

I torne ara caminada serena

per espai nus, com del res al no-res.



Esdevinc  aire, a ple aire m'enlaire

goig no sotmès, sortós polsim al vent.

I en sóc des d'ara drecera a cel obert.

Remunte vol, com de l'alt al més alt.



Esdevinc  arbre, arbrissó de l'arbreda

gaire ombrejada pel fullam generós.

I em sent des d'ara, rierol cap al mar

Nu que navega més enllà d'horitzons.



Em sé bri d'herba, esdevinc  i no sóc

sendera arrecerada, glaçat el cor,

que el raig de sol

simplement

em fon.


 

OFFERTORIUM



Sol, amagat al racó

més recondit de la casa,

de la torre distant has sentit

la veu sobtada d'una campana,

un batec orb

que amb les pluges carina,      

com un martelleig esberlant

els ossos de la nit.

I has alçat els ulls

d'aquell aiguafort que la vida

en el llibre explicava: la fulla

en l'aigua, l'empremta d'un llavi,

tot herba, en la pell,

les muralles caigudes, els canons,

pel rovell, en silenci,

versos

d'una terra indefensa.



Amic de l'esquerda en el sol,

de la neu inútil, del camins

ofegats en la brolla àvida

i de les sobralles del voltor,

per tu és aquest buit finíssim,

aquesta marjal insalubre,

aquesta humitat que traspuen

les caves fondes on l'ànima

s'emmagatzema.

Sense tu, sense la teua platja

on, recercant, acoten les barques,

¿quin sentit tindrien tantes paraules?



Potser només

el del sabó esmunyint-se.


Primera edició: Barcelona, ed. 62, abril de 1993.
Segona edició:. El Petit Editor, maig del 2017.