divendres, 1 de juliol de 2022
dimarts, 28 de juny de 2022
ADEU A LA PRIMAVERA! BON DIA, A L'ESTIU!
Amb les calorades dels darrers dies, l’herbassar del solar de darrere de casa ha perdut el verd brillant i tendre que les pluges de primavera, generosament, li havien concedit i ha començat a assecar-se. Ací i allà, clapes d’herbes van tornant-se d’un groc daurat, en especial, l’avena borda amb les fulles encara dretes i les flors que havent escampat la llavor, ara semblen un pentinat escarotat.
Però, no tot està perdut, enmig de l’aparent desfeta que, d’ací a no res, es cobrirà el solar, van apareixen altres herbes per substituir-les entre les que destaquen el verd torrat dels estilitzats fenolls que han crescut emparades a la seua ombra, però, per sobre de tot, de la finestra estant, aquests dies els ulls se m’ha omplert d’esquitxos d’un color blau viu, que fan goig de veure. No cal que baixe a comprovar de quina planta es tracta. Són les diminutes flors de les cama-roges, una planta que sempre relacione amb el corall per la semblança que té amb les formes esquelètiques que creix ramificant-se cap a tots els costats. I a partir d’ara, fins la tardor m’acompanyarà en els passejos a qualsevol hora del dia per les vores de camins, pels herbassars ruderals, pels erms i els camps.
dilluns, 20 de juny de 2022
ANIVERSARI, ANIVERSARI!
L'any passat el blog complia
deu anys. Sí, 10 anys. Ho sabia, però arribat el dia i amb tantes coses al cap com tenia se'm va oblidar per complet. Me'n vaig recordar cap a finals d'estiu i vaig pensar que ja no valia la pena dir res, però enguany, abans que se me'n passe felicite el blog i els lectors que de tant en tant em visiten per aquestos deu anys amb totes les entrades que hi ha publicades que, ara i adés, em fan memòria de les moltes entrades que ha anat publicant al llarg de tots aquests anys.
Digueu-me despistada. Sí. Ho
tenia en el cap, però el mes de juny no sé que té que porta molt de moviment i
ho vaig oblidar. I sí, l'any passat el blog complia 10 ANYS. I enguany el blog
compleix 11 ANYS. CAPICUA.
Passa un any i dos i quinze...
tan lleument
escampats.
Passen totes les idees
i els afanys
dels homes.
Ai!, sense adonar-nos-en, com
passa el temps,
la vida...
Aquells nins i l’arbre petit
ja són grans,
ja són lluny
de la branca antiga i ferma
que els donà
la saba.
Què hi ha d’etern al món, la terra...
l’amor que ens
donarà
la bagassa, quan es despulle
de salms?
Dubte...però tinc por del temps
passat, de l’infinit que se m’acosta,
de veure
ara com
des del llindar del pecat, un
fariseu
intenta
occir-me amb la primera pedra.
Carmelina Sánchez-Cutillas. Un món rebel. Dins l’Obra completa. Volum 1. Poesia. Col·lecció Textos Valencians. Acadèmia Valenciana de la Llengua. 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)