He començat a llegir La bèstia en què cavalquem de Ferran Garcia-Oliver. Amb aquest títol va guanyar, el passat 2020, el IV Premi Carmelina Sánchez-Cutillas. De Ferran tinc molts llibres, alguns els he llegit, altres encara els tinc en espera, però en aquest títol m’ha mogut la curiositat. Pel que he pogut esbrinar no es tracta d’una novel·la, sinó d’un dietari. Ja se sap que, els dietaris, és la curiositat la que ens mouen a la lectura. Sí, la curiositat de conèixer més sobre la vida personal de l’autor. Bé, és veritat que hi ha escriptors que en els dietaris no mencionen per a res la seua vida privada, com és el cas de Joan Fuster, però qui més qui menys sempre deixa escapar algun senyal pel que fa a la intimitat que segurament a la majoria de lectors no els diu res, però a eixa minoria si que els diu i és prou per a passar-se la novetat d’uns escriptors a altres.
La primera entrada porta per títol, El discret perfum de les frèsies. Mentre vaig llegint-la em ve al cap que aquest matí he estat netejant la jardinera de la porta d’entrada a casa, les meues frèsies, enguany, han crescut més que mai, estan ben ufanoses amb els botons a punt d’obrir. Hui mateix, han dit, en l’oratge que la primavera meteorològica ja ha començat. Sí, ha començat a donar senyals de vida, tot i que fins el 21 de març no celebrarem la benvinguda de la primavera astronòmica. Crec que aquest llibre m’ha d’agradar per força.
