A una flor de tardor

 

 

 ELOGI A UNA FLOR DE TARDOR

Més enllà de la posta de l'hostal

Un pont en ruïnes

Una flor desclosa

Solitària,  en l'abandó

Trista quan la nit s'apropa

I més encara als capricis del vent i de la pluja

Aquesta flor no vol rivalitzar en bellesa

    amb la primavera

La gelosia de les altres flors la deixen indiferent

Una vegada ha caigut en el fang

Ella, esdevé pols

El seu perfum, malgrat tot, resta intacte.

Lu You (1125-2010)

 

 

Estacions. Poemes de les dinasties Tang i Song. Traduïts del xinès per Shi Bo. Amb cal·ligrafies de Shi Bo. Traducció catalana de Núria Periago. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005

DONES COMPOSITORES: Mary Lou Williams (78)

 

MARY LOU WILLIAMS 

 

Versos per a un novembre anòmal

Oliverars

 

Apressa’t al fred del silenci.

Les veus adés assolellades fugen

cap a l’obaga mentre

la llum malalta d’aquest vespre

de tardor les acaça.

Ja ha madurat la pena

que covava a la clofolla dels dies

i ara és temps de collita.

Els ocells deixen caure a terra

el pes dels càntics secallosos,

quines andròmines agitades pel vent.

Als camins d’entolla un deix de ferida

i els peus se t’entrebanquen amb paraules

foraviades en un laberint

d’exilis. El bosc et mira de fit

a fit des de les seues pàgines en blanc

que et són refugi i també, cel·la.

Mires oliverars, els camperols

que estenen xarxes

sobre la terra humida.

Amb les mans fredes munyen el brancatge.

Cullen silencis.

 

Úter. Josep Maria Balbastre. 19è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles. Vila de Puçol. Onada Edicions.com 

 

 

 

 

DONES COMPOSITORES: Isolina Carrillo (77)

 

ISOLINA CARRILLO 

 

La cançó, Dos gardenias, interpretada per la cantant

OMARA PORTUONDO

 

DONES COMPOSITORES: Montserrat Torrent i Serra (76)

  MONTSERRAT TORRENT I SERRA

 

 

DONES COMPOSITORES: Sinéad O'Connor (75)

 

SINÉAD O'CONNOR 

 

EL MEU ESTELLÈS

 

 

L'amic

 

Amic del cor, de l'ànima, del fetge,

jo no sé fer rellotges, jo voldria

anar plorant pel boulevard, la boira,

i preguntar-li a Brassens si has dinat.

 

Enamorats que es palpen en el metro,

pàtries del neon, sonets greixosos,

el baf de col bullida, la nostàlgia,

la llarga escala d'escalons de fusta.

 

Que estic trist, que et recorde, que no puc,

un ofegat en el bocoi del vi,

músiques de Vivaldi per l'estora.

 

Torne a la vida miserablement

ple de papers, desistiments, silenci,

amb calcetins de llana tots els dies.

 

Vicent Andrés Estellés