dimecres, 25 de gener del 2023

NOTICIES INESPERADES



Aquest matí un amic m'ha enviat al Whatsapp la noticia de premsa de la mort de Vicent Salvador. Ja sé que tots els dies de l'any mor algú, més d'un i més de dos, molts son uns complets desconeguts, altres els conec de nom, però mai no me'ls he trobat de cara, ni he tingut cap tracte, però en aquesta ocasió he de dir que a Vicent Salvador si que el coneixia. En aquest moment no recorde exactament on el vaig conèixer, però se'm va quedar gravat la seua mirada, recorde molt bé que es va fixar en mi i em va dir alguna cosa. Bé, si de cas miraré de recordar eixe instant que després de tants anys no acabe de situar en el temps. Li preguntaré a l'amic si sap alguna cosa, ves a saber si té alguna relació en què haja sigut precisament ell qui m'haja donat la noticia. Mentrestant ... queden els seus llibres.


La cuina de l'escriptura

Veus? ací entre els papers, les lletres i les comes
es preparen els plats de l'àpat de dissabte.
Has posat a remull alguns predicatius
amb gotetes de llima, i un pessic de metàfora
en l'olla del corder. Alerta amb els picants:
no te'n passes de pebre i s'ofegue el lector
desprevingut i dòcil –perdries clientela.
Ets massa agosarat amb la sintaxi abrupta
i amb els tocs de canyella. Relaxa el punt de sal,
la tensió de l'estil, el joc de concessives.
Triaràs un vi amable, sense excessos, harmònic,
i, d'adjectius, els justos però melodiosos.
Si fas bé tot açò no et caldran més receptes
per a guanyar amics i convidats a casa.

Ara, això sí, no oblides que el bon cuiner no perd
l'ocasió de fer del seu ofici alquímia,
interrogant els mots i esprement els silencis
com qui agafa pel coll una frase comuna
i li fa perbocar secrets inconfessables,
com qui busca a l'or fos l'origen de les veus,
mentre la vida passa, capcota, imperceptible,
i ens desfà entre els seus dits de deessa avorrida.

(Publicat al volum col·lectiu La lletra ferida. Castelló: Colla Rebombori, 2010)

 

dilluns, 16 de gener del 2023

Entre festa i versets Sant Antoni riu content

 


Com ja sabeu, la primera festa de l’any després de Reis és sant Antoni Abat o del porquet. Enguany sembla que tot va tornant al lloc, i farem la festa sense restriccions. Exceptuant l’oratge que farà el que voldrà. Els veïns del carrer i tot el poble vos convidem. Dissabte, benedicció dels animals a migdia. Per la vesprada, processó i repartiment del pa beneit. A continuació, encesa de la foguera i sopar d’entrepà al carrer a recer d'una carpa. Després música per amenitzar la vetllada. Diumenge al matí, bunyols i xocolate per a tots els veïns que vulguen. 

I com des des fa uns anys, vos deixe els versets que Joan Olivares ha escrit per a l'ocasió. No tenen desperdici. Llegiu-los!

 

SANT ANTONI ABAT

 

Lloat siau, sant Antoni,

lo nostre mestre estimat,

patró de les criatures

que viuen en els corrals,

 

i de totes les persones

que en el camp o la ciutat

esperem en candeleta

la vostra festivitat.

 

Abans de tot desitgem,

en dia tan senyalat,

que estigueu bo de salut

i al cel ben acompanyat.

 

Segurament ja sabeu

que les coses, ací baix,

si fa no fa, van com sempre,

és a dir: ni bé ni mal.

 

El món es la loteria

que juguem sense comprar,

uns tenen la sort de cara

i altres, més val no parlar.

 

Als que viuen a Ucraïna,

l’infortuni els ha tocat,

i als que fabriquen les armes,

la sort grossa de Nadal.

 

Diu que mentre la pandèmia

assolava els hospitals,

alguns  s’omplien la bossa,

però de forma legal!

 

I ara que ja l’hem vençuda

amb vacunes i boçals,

tornem a tindre a cormull

les sales dels hospitals.

 

Els metges no donen coll,

si t’havien d’operar

de la pròstata o el cor,

un any t’hauràs d’esperar.

 

Si vas un poc dur d’orella

o tens un genoll ballant,

més val que no tingues pressa,

hi ha coses més importants.

 

Però diuen els que manen

que no mos hem d’inquietar,

porque no corre peligro

l’Estado del Bienestar.

 

Quin benestar es pot tindre

quan et fa mal el queixal

i et diuen: vuelva mañana

que hoy esto está fatal?

 

Que lluny queden aquells temps

en que anglesos i alemanys

se’n venien de vacances

a les platges i hospitals.

 

Amb l’excusa de la guerra

tots los preus s’han disparat:

el menjar, les hipoteques,

el gasoil i el quilovat.

 

Mos diuen que posem plaques

en teulades i terrats,

que mos gastem los gallets

p’a que ells seguisquen guanyant.

 

Segurament, sant Antoni,

des del cel heu contemplat

les fogueres que en l’estiu

socarraven el boscam.

 

Si parlàreu amb san Pere,

li podríeu demanar

que quan veja fumagueres

traga els núvols a pixar.

 

Deveu recordar també

que solíem lamentar

que el poble se mos buidava

de joventut i d’infants.

 

Quines coses té la vida!

Com havíem de pensar

que gràcies a la pandèmia

podíem reviscolar?

 

Una colla de gent jove,

del poble i de la ciutat,

omplin les cases de vida,

i de joia el veïnat.

 

 D’aquells pobrets que a Melilla,

fugint de l’adversitat,

deixaren  penjant la vida

en un fil de palomar,

 

diu que no se sap quants n’eren,

vint, setanta... tant se val,

l’única cosa que importa

és saber en quin costat.

 

Són raons de la justícia,

que diu que té els ulls tapats,

però bé que se’ls destapa

quan esguita els arrimats.

 

Segurament, sant Antoni,

deveu haver escoltat

les  floretes que a les Corts

es llancen els diputats.

 

Quines senyores tan fines,

quins senyors tan educats,

quines paraules divines,

quines raons tan cabals.

 

Quina gràcia de persones,

quin exemple p’als infants.

Que tranquils podem dormir

estant en tan bones mans.

 

Es desviuen per nosaltres,

i preserven de tot mal

los valores de Occidente

i el rèdit del capital.

 

No tenemos novedades

en el tema valencià:

seguimos siendo campeones

de las glorias de ofrendar.

 

Igual dona si a Madrid

manen els rojos o els blaus,

pues como somos tan muelles

mos toregen com bambaus.

 

Si... un mèdico de Burgos,

i no s’ho prenguen a mal,

nos dice que no le rota

el valenciano estudiar,

 

sus amigos de la playa

sacan presto a pasear

la comidilla de siempre:

que no se debe obligar!

 

I això tres-cents anys després

de prohibir-mos parlar

cap idioma que no fora

el de l’Espanya Imperial.

 

Perdoneu-mos sant Antoni

que mos hàgem allargat,

vos queden quatre o cinc versos

per si voleu opinar.

 

Vos diria tantes coses

que no sé com començar.

Ai, si foren altres temps:

estaríeu condemnats!

 

Mireu Sodoma i Gomorra,

ni l’apuntador quedà.

Però Déu ja no és lo que era,

i encara vos ha premiat:

 

El toc manual de campanes,

València millor ciutat,

un bisbe de Quatretonda,

i Messi guanya el mundial.