Comencem l’any amb uns versos de Maria Ibars i Ibars, mestra, escriptora i poeta. En algun mitjà periodístic, ara no recorde en quin, he llegit que l’any 2024 li’l dedicaran, però això queda una miqueta lluny. Mentrestant... perquè no anem llegint algun dels seus poemes?
Això és que fa unes setmanes el cantautor Jaume Ginestar que el 2016 va musicar un grapat de poemes de l’autora sota el títol 10 poemes de Penyamar va estar en Ròtova. El coneixia de la presentació que va fer en Piles en aquell moment, però des de llavors no l’havia tornat a veure més. Així que vam aprofitar l’ocasió per anar-hi. Sincerament va ser un goig, tornar a escoltar la veu d’aquest cantautor, la música i els versos de Maria Ibars. En la tertúlia de després de l’actuació algú va comentar que la seua obra està completament exhaurida, però que qui sap si en alguna llibreria de vell, tal vegada en tingueren. No m’ho vaig pensar gens, com no se m’havia ocorregut això abans. Vaig mirar, i sí, n’hi havia un. El vaig demanar i al cap d’uns dies ja el tenia en casa. vellet, però... autèntic. Editat el 1949 amb pròleg de Carles Salvador, què més es pot demanar?
Espills de plata
El sol s’ha trencat en l’aigua
i en una folla dansada
lluentegen els bocins
cap a la platja.
És que voldríeu juntar-vos,
espills de plata?
Ai, sols petits
que relluïu en la mar!
A la blavor de les aigües
sembra feu de diamants!
No us ajunteu, sols petits;
seguiu lluint i dansant.
Sou miracle en flors de llum
del sol que es trenca en la mar.
A l'ombra del Montgó. Poemes de Penyamar. Maria Ibars i Ibars. València, 1949.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada