Aquest matí un amic m'ha enviat al Whatsapp la noticia de premsa de la mort de Vicent Salvador. Ja sé que tots els dies de l'any mor algú, més d'un i més de dos, molts son uns complets desconeguts, altres els conec de nom, però mai no me'ls he trobat de cara, ni he tingut cap tracte, però en aquesta ocasió he de dir que a Vicent Salvador si que el coneixia. En aquest moment no recorde exactament on el vaig conèixer, però se'm va quedar gravat la seua mirada, recorde molt bé que es va fixar en mi i em va dir alguna cosa. Bé, si de cas miraré de recordar eixe instant que després de tants anys no acabe de situar en el temps. Li preguntaré a l'amic si sap alguna cosa, ves a saber si té alguna relació en què haja sigut precisament ell qui m'haja donat la noticia. Mentrestant ... queden els seus llibres.
La cuina de l'escriptura
Veus? ací entre els papers, les lletres i les comes
es preparen els plats de l'àpat de dissabte.
Has posat a remull alguns predicatius
amb gotetes de llima, i un pessic de metàfora
en l'olla del corder. Alerta amb els picants:
no te'n passes de pebre i s'ofegue el lector
desprevingut i dòcil –perdries clientela.
Ets massa agosarat amb la sintaxi abrupta
i amb els tocs de canyella. Relaxa el punt de sal,
la tensió de l'estil, el joc de concessives.
Triaràs un vi amable, sense excessos, harmònic,
i, d'adjectius, els justos però melodiosos.
Si fas bé tot açò no et caldran més receptes
per a guanyar amics i convidats a casa.
Ara, això sí, no oblides que el bon cuiner no perd
l'ocasió de fer del seu ofici alquímia,
interrogant els mots i esprement els silencis
com qui agafa pel coll una frase comuna
i li fa perbocar secrets inconfessables,
com qui busca a l'or fos l'origen de les veus,
mentre la vida passa, capcota, imperceptible,
i ens desfà entre els seus dits de deessa avorrida.
(Publicat al volum col·lectiu La lletra ferida. Castelló: Colla Rebombori, 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada