Sembla que Tot passa baix de Teresa Pascual es va presentar al públic en la II edició de La Vall dels Llibres que es va celebrar el mes de setembre passat en el Monestir de Santa Maria de la Valldigna. Aquells dies estàvem de viatge i no vam poder estar-hi, -prou mal que em va saber, però ja se sap que sovint no podem arribar a tot-, en canvi quan fa un parell de setmanes vaig trobar-me per les xarxes que aquesta vegada la presentació del poemari tendria lloc a la Casa de la Cultura de Gandia, vaig fer tots els possibles per poder estar.
La veritat és que només mirar la portada ja fa ganes d'obrir-lo per a llegir-lo. Ja ho he dit alguna vegada que la poesia no és com una novel·la que quan la comences de vegades no pots parar de llegir-la fins que no arribes al final. Així que de moment un tast de versos per fer-se una idea.
Hem mirat cap a baix i tot cobra la urgència
del nivell del pendent, dels buits de la barana.
Hem acostat els braços, hem reclinat el cos,
hem copsat les raons del fons des de l'altura.
Tot passa mentre algú, sempre algun de nosaltres,
es desperta en la nit, sempre en alguna nit;
sempre és algun telèfon: tot passa mentre el món
es vessa en la fractura, d'alguna ànima, sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada