Aquest poema va aparèixer per primera vegada en un xicotet llibre titulat Poesia a la Casa Vella, editat per CEIC Alfons el Vell amb la col·laboració de Casa Vella cafè, l'any 2005, a sota posava (inèdit). Com que d'això fa molts anys supose que haurà vist la llum en algun altre poemari de l'autor que desconec. Aquest xicotet llibret me'l va regalar l'amiga Maria Josep Escrivà, que durant uns quants anys va estar molt unida al Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals, Alfons el Vell. Sempre que ens venia a veure, mai no ho feia amb les mans buides. De tant en tant ens regalava aquestes joies que amb tota probabilitat mai no haguera conegut. Aquest poema, per alguna raó que desconec, em va agradar, quan el vaig llegir la primera vegada, segurament no és el millor poema de Vicent Berenguer però a mi se'm va quedar gravat.
I com que ja sabeu que res no és gratuït... em venen al cap uns quants números de telèfon que he hagut d'esborrar en aquesta vida. Veus, sense pensar-ho ja he trobat el desllorigador del perquè m'agraden aquestos versos.
AUSIÀS MARCH
ESBORRA DE L’AGENDA UN NÚMERO DE TELÈFON
no intentes modelar la niebla
JOSÉ HIERRO
JOSÉ HIERRO
Esborra de la teua memòria
aquest número de telèfon
1-4-2-1-2-0-3.
Trau-lo de la teua agenda.
Si ara marcares aquell número que no pot escoltar-te,
ningú no respondria. Aquell número sordmut:
1-4-2-1-2-0-3.
Crema, ignora’l, esborra aquell número mort:
és un entre tants, encara que va ser únic.
Les planes de
la teua agenda tenen més ratlles
que números i noms.
Ja en queden menys als que cridar;
quasi no queden números i noms que et parlen
o que t’escolten: 1-4-2-1-2-0-3.
Fes tot el que pugues perquè se’t dissolga en la memòria:
destrueix-lo, capgira’l:
2-1-3-0-1-2-4,
trenca-li el ritme que li corresponia:
4-2-1-0-1-3-2,
ja no el necessites,
no necessites aquells números, són ombres o noms.
3-4-1-2-2-0-1:
«¿Que hi ha la Teresa?»
I suposant que algú et responga,
serà una altra veu la que et respondrà.
Baralla el número, confon-lo, desordena’l.
Així: 2-3-1-2-0-4-1.
«¿Que hi ha la Isabel?»
Baralla els números i els noms, baralla’ls,
sobretot els noms:
«¿Que hi ha la Teribel?» «¿Que hi ha la Belsiré?»
Silenci.
que números i noms.
Ja en queden menys als que cridar;
quasi no queden números i noms que et parlen
o que t’escolten: 1-4-2-1-2-0-3.
Fes tot el que pugues perquè se’t dissolga en la memòria:
destrueix-lo, capgira’l:
2-1-3-0-1-2-4,
trenca-li el ritme que li corresponia:
4-2-1-0-1-3-2,
ja no el necessites,
no necessites aquells números, són ombres o noms.
3-4-1-2-2-0-1:
«¿Que hi ha la Teresa?»
I suposant que algú et responga,
serà una altra veu la que et respondrà.
Baralla el número, confon-lo, desordena’l.
Així: 2-3-1-2-0-4-1.
«¿Que hi ha la Isabel?»
Baralla els números i els noms, baralla’ls,
sobretot els noms:
«¿Que hi ha la Teribel?» «¿Que hi ha la Belsiré?»
Silenci.
Oblida, ratlla, esborra, esvaeix
aquests noms i números,
no intentes modelar la boira,
resigna’t que el vent la disperse.
Perquè
enyore el temps que no pot ser cobrat.
enyore el temps que no pot ser cobrat.
