divendres, 13 de juliol de 2018

POESIA, A GRAPATS! (2)

Aquesta altra presentació va tindre lloc, a la llibreria Ambra de Gandia, l'octubre de 2017, es tracta de la traducció del poeta portuguès, Mário de Sá-Carneiro, que l'escriptor i també poeta Vicent Berenguer ha fet per a l'editorial Lletra impresa. Sá-Carneiro inclòs en el modernisme d'avantguarda portuguès, amic de Fernando Pessoa amb qui va mantindre correspondència. Cartes que, per cert, podem llegir a la vegada que els poemes i conèixer les seues cabòries.

La veritat és que tinc poc a dir sobre poesia portuguesa, és per això que em va fer molta il·lusió assistir a la presentació perquè a més de llegir uns quants poemes ens van fer cinc cèntims de Sá-Carneiro i de l'entorn avantguardista en què va viure.







CERTA VOZ NA NOITE, RUIVAMENTE


Esquivo sortilégio o dessa voz, opiada
Em sons cor de amaranto, ás noites de incertesa,
Que eu lembro nao sei de Onde — a voz duma Princesa
Bailando meia nua entre claroes de Espada.

Leonina, ela arremessa a carne arroxeada;
E bêbada de Si, arfante de Beleza,
Acera os seios nus, descobre o sexo... Reza
O espasmo que a estrebucha en Alma copulada...

Entanto nunca a vi mesmo em visao. Somente
A sua voz a fulcra ao meu lembrar-me. Assim
Nao lhe desejo a carne — a carne inexistente...

É só de voz-em-cio bailarina astral —
E nessa voz-Estátua, ah! nessa voz-total,
É que eu sonho esvair-me em vícios de marfim...


Lisboa, 1914  — Janeiro 31





UNA VEU EN LA NIT, RESPLENDENT


És esquiu sortilegi eixa veu, opiada
entre tons d'amarant, en les nits d'incertesa,
que no sé On recorde, la veu d'una Princesa
ballant mig nua entre clarors d'Espasa.

Lleonina, ella empeny, amb la carn violàcia
i èbria de Si, panteixant de Bellesa,
acera els seus pits nus, revela el sexe... Resa
l'espasme que l'agita en copulada Ànima...

Amb tot mai no l'he vista ni en visions. Només
la seua veu la centra al meu record. I així
no li busque la carn: la carn inexistent...

És sols de veu-en-zel la ballarina astral,
en eixa veu-Estàtua, ah! eixa veu total,
on somie desfer-me en vicis de marfil...


Lisboa, 31 de gener 1914



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada