dimarts, 28 de febrer del 2012

De la fusta a l'aigua

ai que bé m'ho he passat amb Somiant amb Aleixa de Mercè Climent i Francesc Mompó. Recomane la lectura, segur que també us ho passareu la mar de bé. Però no cal deixar de costat De la fusta a l'aigua el nou tìtol de Francesc Mompó. Amb anterioritat vaig fer un tast amb el poema La porta, ara amb el llibre a la mà recorrec aquest camí ple d'incitacions que "assaja de captar amb un llenguatge fílmic tota una nit d'amor".


 Les arracades

Emergent il·luminada de la nit

com una venus de Boticelli,

vessant sensualitat i misteri

per les descurades escletxes

de la ingènua ocultació,

iniciares la pujada al tàlem

escampant darrere teu

l'estelada flaire de la nuesa;

però encara un darrer vestigi

impedia que t'oferires tota esplèndida

sobre la tova blancor,

al recer eròtic dels lòbuls

assajava l'Art de competir amb tu

trencant la corbada perfecció de la pell.

Or i artidifi no foren parany

per al sucube femení,

i amb un elegant moviment

caigueren sobre la muda tauleta.

dijous, 16 de febrer del 2012

Faca na cabeça e outros poemas


El 24 de febrer, divendres de la setmana vinent, Joan Navarro-Oliva(La Safor) llegirà els seus poemes en Coimbra. Des d'aci li desitge un bon viatge i una bona estança pel país veí, tot practicant el portuguès que aprèn amb deliri.

dimarts, 14 de febrer del 2012

Desteixida memòria


David Mira Gramage

En una de les visites a la llibreria 3i4 per comprar llibres des que es van instal•lar en la nova seu  al carrer sant Ferran,12, d’això ja fa algun temps, em vaig trobar al taulell un grapat de llibres que portaven per títol Desteixida memòria i qui firmava tal obra es deia David Mira Gramage. Vaig prendre’n un per fullejar-lo, el nom em sonava moltíssim, havia escoltat molts comentaris a propòsit d’ell en alguna de les tertúlies poètiques que organitzaven al casal Jaume I de la Vall d’Albaida sota el títol El desert de les paraules. En comprovar el meu interès pel llibre, el llibreter, el nom del qual no recorde en aquests moments, em va dir que me’l podia quedar, que l’autor del llibre havia passat a donar-los-en un grapat per que el regalaren a la clientela.  És així com vaig conèixer de primera mà aquest poeta d’Ontinyent. I pense que és el moment de donar-ne un tastet d’aquesta obra que per diferents casualitats va arribar a les meues mans.



desteixida memòria, recorda’m la drecera per on tot brolla arrere...
desintegrant-se, exsangüe, desteixint-se els tapissos,
desfeta, escampada, esmaperduda, dòcil,
desteixida  memòria
            recomposa’m els versos que he perdut, fent camí,
perquè ara vull refer-los, en camí de tornada,
sota un cel inclement, enllà de tants papers ratllats i esmicolats
o com pètals despresos del viure desescrit, del veure desteixit
tot aquell argument de la meua pel•lícula vital, rebobinada, potser
mig censurada: ara només sent córrer el vertigen d’imatges
visionades només mentre travesse el tonal
sense argument, sens versos
vers la llum que m’encegue...
            perquè, literalment – i literàriament-
            he perdut els papers
algunes – massa – voltes: poques voltes, si compte que acabe retrobant-los
i refent-los potser... abans de destruir-los...
            això era abans: refeia
            afegia “enriquia”...
les massa conviccions, els immensos desigs de camins per obrir...
no és que ara desfaça
les passes i els camins que ja he recorregut,
            ans pense cada pas
o, com deia estellés: “ja saps que ha arribar l’hora d’anar dient adéu/d’anar ja
retallant, perfilant, concretant/l’esperança...” en futur que s’acaba per a mi
abans de ser... present, com si fóra passat i calgués liquidar...
    però deixant estima, estima i tendresa...
com deia martí i pol, i pep, i marisol: instal•lar la tendresa
en les paraules, instal•lar-la en els actes, o vestir
la tendresa allà lluny, amb gesamins...

dissabte, 4 de febrer del 2012

Aniversari de l'Ovidi Montllor

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ovidi_Montllor

 En el calendari que l'IEVA edita des de fa uns quants anys, he vist aquest data i m'he permés recordar a aquest gran poeta i cantant que és encara l'Ovidi Montllor, el meu estimat i benvolgut Ovidi, juntament amb el somriure d'aquesta fotografia.

Homenatge a Teresa

Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.

Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.

Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.

Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.

Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.

Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.