divendres, 27 d’agost del 2021

DONES COMPOSITORES: Mapa Dones Creadores de la Història de la Música

 


Des de fa un parell d'anys, més o menys, que l'entrada de DONES COMPOSITORES va fent-se més gran cada vegada. Ara bé, això no ha sigut una idea solament meua, hi ha més gent interessada en fer valdre i posar nom a totes les dones que al llarg de la història no se'ls ha valorat com devien, cosa que ja sabem no ha passat amb els compositors masculins. No fa molt he trobat a Twitter, una dona emprenedora en aquest sentit, Sakira Ventura qui amb molt d'esforç i empeny ha creat una pàgina en la qual va incorporant totes les dones compositores que han hagut al llarg de la història en un mapa

És una pàgina que segurament tindrà els seus defectes, però ha sigut creada amb tota la il·lusió del món, que anirà reparant i corregint a mesura que vaja rodant, més forats ha tingut la informàtica i tots han anat tapant-se amb el temps. Des d'ací i amb el permís de l'autora del projecte vos convide a visitar aquesta pàgina i anar memoritzant alguns dels noms que en ella hi podeu trobar.

 



diumenge, 22 d’agost del 2021

El capell de l'homenot: Enric Valor


No recorde exactament quan va ser, però deu fer un grapat d'anys, en alguna de les activitats a les que vaig assistir repartien el capell amb què es reconeix l'homenot Enric Valor. Quan vaig arribar a casa, al contrari del que passa en molts paperots de propaganda que arreplegue en eixes activitats que van a parar al muntó de papers que passat un temps se'n van a la paperera, el capell el vaig penjar en un taulell de suro que ocupava la paret d'una l'habitació i des de llavors m'ha acompanyat allà on he anat. I on he anat significa trasllat de casa, de mobles, de roba, d'estris. En els trasllats ja se sap moltes coses que hem guardat durant  anys i panys, finalment van a parar a la brossa. Però el capell d'Enric Valor ha fet canvi de casa, d'un taulell a un altre, i cada dia quan m’assec alce el cap i me’l mire mentre em dic: ací està Enric Valor i el seu capell inconfusible. 

  


dimecres, 4 d’agost del 2021

EL GAUDI DE MIRAR


EL GAUDI DE MIRAR

Fa uns dies que la làmina del cavall del temps que em va regalar Manuel Baixauli ja està emmarcada i col·locada al capdamunt del moble dels CD, més o menys a l’altura on anirà penjada el dia que em decidisca a fer-ho —a l’estiu fa peresa de fer cap feina que no siga indispensable—. De moment, només la mire, mentre observe minuciosament els detalls del dibuix que no havia pogut fer fins ara. Estava guardada dins d’una carpeta lligada amb vetes d’un roig fosc del mateix color amb què està fet el dibuix. Aquell dia que ens vam veure a Sueca, jo duia uns llibres per a donar-li, La història social de la cultura d’Arnold Hauser, ell a canvi em va regalar aquesta làmina del cavall, abans però la va treure i me la va ensenyar, de seguida vaig reconèixer les seues formes estilitzades i deformades, en què predominen els  verds, els ocres i els roigs ataronjats. Quan vaig arribar a casa, la vaig tornar a treure i la vaig mirar amb més deteniment. Des d’aleshores l’he treta de tant en tant per tornar-la a mirar. Fins que, fa no res, em vaig decidir per fi a dur-la a emmarcar. Ara, però des que la tinc col·locada allà dalt l’he poguda observar amb més deteniment. De fet, des de fa uns quants dies m’assec en la butaca per les vesprades, i m’estic mirant-la una estona, i així poder copsar que ha volgut expressar l’autor al fer el dibuix, i quina relació té amb la frase que encapçala la carpeta. Perquè les frases que Baixauli hi escriu a sota dels dibuixos tenen un valor afegit que pretenen fer pensar a qui els mira. I mentre mire la làmina m’imagine a aquells que es gasten grans fortunes en l’adquisició d’obres d’art valuosíssimes per poder tindre’ls ben a prop i poder-les mirar tantes vegades com vulguen. Veus!, ja no els envege, la meua mirada ja pot gaudir-ne també de la contemplació d'una obra d'art.  

 


 

El cavall del temps, avança al galop

 

El cavall del temps, avança al galop:

corre, amic, corre!

mantén les pulsacions del metrònom

del compàs de quatre temps:

un, dos, tres i pausa;

un, dos, tres i pausa

fins que arribes al destí.

 

El cavall del temps, avança al galop:

et pregue no vages al trot

ni faces el pas de passeig,

al galop, amic meu!

avança per prats i boscúries,

per caminals de terra i de pedra,

per muntanyes i rierols,

per carreteres d’asfalt de segona,

per carrerons estrets de poble,

per carrers amples de ciutat.

 

El cavall del temps, avança al galop:

des de la tendra primavera

al tòrrid sol estiuenc;

des de l’abundosa tardor

que ens ha de proveir l’hivern.

 

El cavall del temps, avança al galop:

amb la força que li permeten les potes,

amb la crinera solcada al vent,

amb el cap amagrit per la inèrcia,

amb la cua guiant el camí.

 

A Manuel Baixauli