No recorde exactament quan va ser, però deu fer un grapat d'anys, en alguna de les activitats a les que vaig assistir repartien el capell amb què es reconeix l'homenot Enric Valor. Quan vaig arribar a casa, al contrari del que passa en molts paperots de propaganda que arreplegue en eixes activitats que van a parar al muntó de papers que passat un temps se'n van a la paperera, el capell el vaig penjar en un taulell de suro que ocupava la paret d'una l'habitació i des de llavors m'ha acompanyat allà on he anat. I on he anat significa trasllat de casa, de mobles, de roba, d'estris. En els trasllats ja se sap moltes coses que hem guardat durant anys i panys, finalment van a parar a la brossa. Però el capell d'Enric Valor ha fet canvi de casa, d'un taulell a un altre, i cada dia quan m’assec alce el cap i me’l mire mentre em dic: ací està Enric Valor i el seu capell inconfusible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada