Les llibreteres d'Ambra tenen això, que tan sovint com poden promouen activitats com ajuntar dos poetes olivenses com Àngels Gregori i Josep Lluís Roig i que Teresa Pascual siga la que els presente. Tots tres noms ben coneguts entre l'àmbit literari de la Safor i més enllà per dialogar sobre poesia. Una vesprada de fabula.
Una música per a Brines
Dona’m una època d’entreguerres.
No hi distribuiré res de nociu
ja saps que tinc un lloc al cor on tu hi caps
i un apartament amb vistes a Salt Lake City.
Allà just ahir vaig somiar
que em trucaves a deshora en la nit.
Em parlaves d’uns ocells en un vers
que acabaves d’escriure. Sonava la música.
I de sobre Elizabeth Bishop em cantava a l’orella
un poema des de Samambaia, a Petropòlis,
qquell Salzburg tropical on Stefan Zweig
va viure els últims dies abans del triomf nazi.
Ni una sola mudança. Ni cap cotxe blindat.
Un edifici sòlid, el de la nostra infantesa.
Jazz. Àngels Gregori. Edicions Proa. Barcelona, 2023
21
L’arbre no és de la mà que l’ha talat
sinó del bosc; així com no és la mort
de qui mor, ni dels cucs, sinó dels vius
que poden veure el buit, com camina en la vida,
el buit, com per inèrcia. Perquè el cadàver
mai no torna a ser arbre talat sinó que és bosc
i és de tots però meu, també meu dins del bosc.
Així, parlaré d’ell que és com contar
el buit que habita en mi.
La fam tendra. Josep Lluís Roig. Premi Maria Beneyto. XL Premis Literaris Ciutat de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada