LES FLORS DE L'HIVERN

Reconec que darrerament vaig una miqueta atrafegada, estic enllestint el treball de final de carrera. Són, per mi, paraules majors! perquè al cap i a la fi haig de demostrar tot el que he aprés al llarg d'anys, molts, ho reconec, però no és el mateix la distància amb el centre d'estudi, ni l'edat amb què vaig començar, tot i que res a dir amb el ànims, a hores d'ara, me'n queden per a bona estona.

Violers

Somriu, el violer groc,

enriolant de flaires els somnis,

les condormides narius hivernals.

De tant en tant quan m'ho permet l'horari que m'he imposat em passege per alguns blocs i tafanege el que s'hi diu per la xarxa. Fa uns quants dies vaig llegir l'entrada de l'amic AlfredRussel, en la que parlava de les flors d'hivern. Haig de confessar que tinc predilecció pels violers, de tots els colors, que floreixen en ple hivern i alegren la cara menys amable de l'hivern. Enguany, aquestes plantes hivernals les tinc un poc oblidades, més que això diria que me n'havia oblidat de mirar-les i controlar la seua floració, que per alguna estranya raó sembla un poc endarrerida. Aquestes plantes cal anar replantant-les de tant en tant perquè les mates envelleixen, i es tornen desarreglades. En acabar la floració, procure collir les baines que contenen les llavors abans que s'obriguen, i s'escampen les llavors, ja que si no ho faig acaben eixint en llocs no desitjats,  sobretot, en les zones de pas.

Hortènsies d'hivern

De fet, des que vaig llegir les paraules de l'Alfred m'ha fet alçar el cap i mirar més enllà,  fixar-me en les flors hivernals, tant en els violers com en les hortènsies d'hivern o en els pensaments. El jardí hivernal té una estranya bellesa que no té res a envejar a les altres estacions de l'any, perquè al cap i a la fi compleix la seua comesa, descansar per al temps que ha de vindre, i mentrestant comprovar com són d'atraients els colors  d'aquestes flors i com de saberudes les abelles que venen a passejar-se atretes per la flaire que desprenen.

Pensaments