Cançó
de la lluna
La
lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!
dimarts, 31 de desembre del 2024
Cent anys d'Estellés ( 18 )
dimarts, 5 de novembre del 2024
Cent anys d'Estellés (17)
El fang, la pluja, el fang, els carrers plens de fang,
l'aigua, l’aigua caient, a dolls, de les teulades;
els carrers plens de fang, les sabates amb fang,
la boira, el caseriu i l'esgarrany d'un arbre.
El fang, la pluja, el fang, unes coses humides.
He vist coses. Finestres, i genolls, i cistelles,
i ascensors, i prospectes, i he vist la sang dels parts
(i l'he sentida caure brutalment al poal),
i he vist mercats, i grills, i claustres, i telèfons,
i avets, i pèls suats, i gavines, i llànties.
He plorat molt. He vist coses. He plorat molt.
Vicent Andrés Estellés, LLIBRE D'EXILIS (1971)
dijous, 24 d’octubre del 2024
Cent anys d'Estellés (16)
No sé per què he comprat les magranes.
En un basquet les vaig veure, a la plaça:
les he comprat, vagament, a l'infant
que jo vaig ésser... Les deixe a la taula.
Pense en Ronsard i després pense en Góngora.
Oh la cultura!
dimarts, 24 de setembre del 2024
Cent anys d'Estellés (15)
UN FONS D’ACORDIÓ
Una cançó que sí,
cara a tota la vida;
una cançó que no,
cara a tota la mort.
I nosaltres passàvem
pels carrers del crepuscle,
sota els arbres quiets,
i ens volíem, i ens duia
una lenta nostàlgia;
el pa es coïa amb llenya,
el gran foc dels garbons;
a les llaunes, hi havia
els geranis, la gràcia;
i les llums del cinema,
i la música humil
i gastada en les vores;
les tavernes obertes,
xiquets en el rastell,
les grans nits de calor,
la llum sobre la taula,
meló d’Alger, botija.
Una cançó que sí,
cara a tota la vida;
una cançó que no,
cara a tota la mort.
I hi havia un moment
que sorgia la lluna,
tornaven per les sendes
lentíssimes parelles,
les granotes botaven
en tots els arrossars,
passava lluny el tren
amb els cristalls encesos,
tornava a casa el pobre
cec de l’acordió,
pujava la tristesa
una xica cansada
tornava de l’amor,
la ràdio, la tisana,
l’aigua dels quatre grans,
el rosari en família,
l’herba de les olives.
Una cançó que sí,
cara a tota la vida;
una cançó que no,
cara a tota la mort.
Damunt la pedra blanca
s’adormia la lluna.
L’inventari clement de Gandia. Vicent Andrés Estellés
dimecres, 4 de setembre del 2024
Cent Anys d'Estellés (14)
Tot i que les institucions públiques del País Valencià no han volgut fer-se ressò de la celebració del Cent Aniversari de Vicent Andrés Estellés, la resta del poble sí que ens n'hem fet, ens en fem i ens en farem.
I, a banda de les entrades que vaig publicant, de tant en tant al blog, també hi ha el meu granet d'arena que he escrit per al llibre de festes d'Otos d'enguany, 2024, que es pot llegir en el blog de Publicacions sobre Otos.
De fet, hi ha un Estellés que no s'acaba, i, si s'escorcolla una miqueta, cada poble té la seua història particular amb el poeta. I si no s'ho creieu, podeu llegir la que Daniel Alfonso ens conta des del seu blog.
Poetes, poemes i versos amenitzats amb l’ingredient de la bona música.
Centenari de Vicent Andrés Estellés
Mercè Lloret Llopis
Per si no us en recordeu, enguany celebrarem quinze anys que en Otos dediquem un dia a festejar la poesia. Sí, els anys passen volant i més d’un s’haurà despistat en el recompte, però sí, vos ho dic i vos ho assegure, quinze anys des d’aquell dia de setembre en què uns quants veïns ens vam ajuntar a l’entrada del Palau i vam improvisar un sopar, mentre de tant en tant interrompíem l’àpat i llegíem poemes. Aquell any va ser el primer any de la carta de convit que Josep Lozano va llençar per les xarxes per a homenatjar el nostre gran poeta nacional Vicent Andrés Estellés.
I des d’aquell primer any, 2010, a més de tindre present la figura de Vicent Andrés Estellés, hem de dir que, per Otos, hem conegut una llarga llista de noms, uns, més que altres. I per si no esteu al cas vos en faré cinc cèntims.
Si bé, el 2010 i el 2011 vam començar amb Vicent Andrés Estellés i vam continuar llegint poemes d’ell. A partir del 2012, ho vam anar complementant amb poemes tant d’Estellés com del poeta convidat. Aquell any, va ser el nostre veí, Joan Guerola, qui ens va llegir poemes seus escrits sobre les fonts d'Otos. Els anys següents hem tingut la sort de rebre noms com Vicent Berenguer amb poemes escrits a partir de l’obra d’Antoni Miró. O la performance poètica de Josep Sou amb les cançons de Lluis Llach. El 2015 ens va visitar el poeta Jaume Pérez Montaner qui ens va delectar amb els seus versos. També hem recitat poemes per la pau, per la terra, poesia de l’ànima. El 2017 ens va visitar l’amic i molt estimat Lluís Roda. I, encara no hem acabat, no podia faltar el nostre poeta valldalbaidí per excel·lència, Salvador Jàfer qui, el 2019, ens va visitar. Hem llegit poesia escrita amb nom de dona, i hem rebut la visita de l’albaidina Imma Tormo. Tot acompanyat i, com diu el títol d’aquest escrit, amenitzat amb un toc de bona música i amb uns músics que sense ells res haguera sigut igual.
Enguany, desitjaria que a més de congratular-nos amb el poeta que vinga a Otos a compartir els seus poemes que també poguérem congratular-nos amb el nostre gran poeta per excel·lència, Vicent Andrés Estellés, que nascut el 4 de setembre de 1924, hauria complit cent anys. I per això moltes de les activitats que s’han fet a Otos giren al seu voltant, d’una banda, el cartell que l’Ajuntament ha col·locat al balcó del pati del Palau, també els alumnes de l’escola han pintat un cartell, la Trobada de les Escoles en Valencià que enguany s’ha fet en Otos també ha dedicat un espai a llegir els versos que Estellés va dedicar a la Vall d’Albaida en el seu Mural del País Valencià.
Però, sabeu, encara no s’ha acabat l’any, encara queda temps per recordar-lo amb qualsevol manifestació que se vos ocórrega, tot i que no hauríem de recordar-lo només enguany, deixeu un poc d’espai per als anys que vindran.
Moltes gràcies.
66
Exiliat, assenyalat, escrius,
aquesta tarda de diumenge, en un
racó del teu país. Veus el país.
Creus en el país. Acaricies
a la butxaca unes paraules, ous
el seu dolgut metall antic. Escrius.
Exiliat, adelerat, ja ho saps,
et diuen bord des de la seua trona.
Tenen por. Tenen por. Sols tenen por.
Amuntegaven les precaucions;
demanaven, urgent, una acció.
De tanta por tenien pressa.
Els veus fer i desfer. Calles, escrius.
Tu tens tot el futur a la butxaca.
El gran foc dels garbons. Vicent Andrés Estellés