Cançó
de la lluna
La
lluna de la muntanya,
la
lluna que més m'agrada!
Ai,
com m'agrada la lluna
la
lluna de la muntanya!
És
una lluna molt neta,
és
una lluna molt clara,
Com
és de clara la lluna,
la
lluna de la muntanya!
Lluna
de bosc i fageda,
la
lluna que ens agermana,
la
lluna de creure i creure
i
mirar-nos a la cara.
La
lluna de la ciutat
és
una lluna gastada,
és
una lluna molt trista,
és
una lluna llunyana.
¿Qui
pot mirar a la lluna
amb
una mirada franca?
És
un luxe innecessari;
vés
a la teua, i a casa.
Si
la mires, et fotran
un
ganivet per l'espatla,
et
robaran la cartera,
la
muller i l'esperança.
Però
jo pense en la lluna,
la
lluna de la muntanya,
i
em sé ric d'alguna cosa
que
jo no vull dir encara.
Pense
en un món on els homes
es
miraran cara a cara:
cada
paraula que diguen
serà
més que una paraula.
Pense
en la lluna, la lluna,
la
cosa que més m'agrada.
La
vida llavors tenia
una
gràcia no encetada.
Ai,
com m'agrada la lluna,
la
lluna de la muntanya!
La
lluna de la muntanya,
la
lluna que més m'agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada