Moltes promeses, poques ateses

 

Des que vaig començar a penjar en el blog entrades amb el nom de Dones compositores en què relacione vida i obra de la compositora amb alguna peça musical que haja estat gravada, contemporànies o d’èpoques precedents, la meua oïda s’ha avesat a escoltar amb més atenció en qualsevol mitjà on s’anomene per alguna circumstància el nom d’alguna compositora. A partir d’eixe moment comença la meua particular investigació fins que la trobe i comence a escoltar les seues creacions. És així com he anat fent meues moltes composicions amb nom de dona que, fins fa no res, desconeixia per complet, i com se m’han obert les portes cap a un món desconegut fins ara. Composicions que, per altra banda, han començat sent desconegudes fins esdevenir conegudes, a còpia d’escoltar-les. I ara ja no em puc separar d’elles. I havent dit més amunt que em fixe, veig amb gran pesar que els noms de les dones compositores continuen quedant relegades a l’oblit. O siga només de portes endins, molt de bla, bla, bla... en la setmana de la dona i al cap quinze dies res de res. Ja fa anys que cada dia escolte un dels programes que fan en Catalunya ràdio als matins que es titula El compositor de la setmana. He resseguit tot un any per comprovar que no era que se m’he n’havia passat aquella o aquella altra setmana que no l’havia pogut escoltar. No, no, en tot un any, només dues dones han tingut l’honor de protagonitzar el programa: Cecile Chaminade i Lili Boulanger. Això és que, de cinquanta dues setmanes, tant sols dues setmanes dedicades a compositores. Amb aquestes dades no cal que calculem els percentatges. Em pregunte si hi ha alguna qualitat que no hagen assolit les dones compositores per a no programar-les més sovint. I mentrestant, setmana darrera setmana com si no hi haguera més noms en les llistes es repeteixen els noms dels compositors, homes per suposat, o com se sol dir: mestre, quina toquem?, la mateixa carregada de bombo, fins esdevenir una sonsònia que se’t clava en el cervell que, vulgues no vulgues acabes per memoritzar, com en la propaganda publicitària, t’agrade o no el que anuncien, que inconscientment  acabes per incorporar. Mentrestant els noms de les dones compositores continuen sent unes perfectes desconegudes, perquè se les nomena poc, o més ben dit hi ha poca o nul·la programació de les seues obres. I tot el que no es diu en veu alta, queda en el més gran anonimat, només en la vida privada. I ja tornem a la de sempre.

I ara dic, de que em val que la setmana de la dona m'inunden amb llistes interminables de dona de totes les branques del coneixement conegudes com enginyeres, escriptores, poetes, directores, compositores, etc. etc que no puc assimilar, si al cap de no res ja no tornaré a escoltar els seus noms fins l’any següent? Mentrestant tornaré a escoltar els noms tan sabuts, per repetits.