dilluns, 21 de març del 2022

DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2022



OMBRES

 

Les velles dones del capvespre, criden

apropant-se feixugues pels cantons

on l’aire dorm i jeu

cobert de pols tendríssima.

Amb els cànters antics

plens de set, venen.

Amb les paraules

nascudes mortes, amb el vidre

que es trenca al fons dels ulls

en mil punxes desfetes.

Les velles dones del capvespre, arriben

amb vestits de difunts encara tebis.

Boques a mig somriure o pedra a mig badar-se,

ens acomiaden des de lluny.

La cendra

que són, amuntegada, aguarda.

Cendra purificada per més foc, la cendra

per sempre consumida i consumint-se.

(Boscs remotíssims que es desfan

sota els dits,

i la flairor a fum dels arbres jóvens

penjada pel coll de la nit veïnera.)

Les velles dones del capvespre, mudes,

ens assenyalen

a l’aguait, amagades en la llum definitiva

on no arriben els ulls, on la mà estesa

és estranger perdut

colpejant portes closes

d’una ciutat deserta, clausurada a la veu.

 

Les velles dones del capvespre.

 

Maria Beneyto. Vidre ferit de sang (1977) dins Poesia. Edicions Alfons el Magnànim, 1997

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada