 |
| Granota valldalbaidina prenent el sol en una bassa |
I
Poble
Noms:
Montixervo, mont i cérvol?
Montixelvo, ambigu?
Coromines/Alcover-Moll
POEMA ESSENCIAL
És llegenda tocada de siluetes
i el camí de l’ermita porta al cim.
Del tossal la remor de la garriga
baixa la vall oberta fins al llit
on l’aigua del barranc té nom de riu.
Rauquen al riu granotes de la infància
que trepitja corrals, riuraus, amors,
barrancs on es banyaven caderneres,
les llunes dels hiverns i dels estius,
els besos inventats per la innocència
i aquells espais on eren papallones,
la música de l’aigua permanent,
els ocells capturats per a les gàbies
de casa amb les cançons del camps.
Fonts perdudes i tu i jo i campana
de les dotze dissoltes color verd.
Ahir vaig trepitjar-te i evocar-te
Montitxervo del meu infantil cérvol
llegenda dibuixant els garrofers,
oliveres, coloms, senders, muntanyes.
Tossal i cim. A sota vall i riu.
Joan Climent (2001). Els colors de l’arc iris. Bromera Poesia.
Mira per on, buscant aquest poema en versió electrònica vinc a caure al teu bloc. I me l'enduc al meu! He vist que n'han fet servir fragments a la guia de 'La ruta de l'aigua', que hi ha senyalitzada al terme de Montitxelvo. En ploure una miqueta la faré. Es veu que ara no hi hauria ni una basseta com aquesta de la granota de la teua foto. Que bonica és!
ResponEliminaDoncs, encantada que t'hagen aprofitat els versos de Joan Climent en versió electrònica. Quan faces la ruta de l'aigua en Montitxelvo avises que nosaltres també la tenim per fer. Arrosseguem una sequera de campionat i en l'escaldà de la pansa d'enguany no vam anar perquè ja no hi havia aigua.
ResponEliminaUna abraçada,