Sol
passar-me que, de vegades, se'm queden coses al cap que romanen més
temps del degut fins que un bon dia els done el passaport i les
llance cap a un viatge desconegut, i qui sap si ple de sorpreses. Sóc
curiosa de mena, no ho puc evitar. Fa uns dies vaig llegir aquest
poema de l'amic Salvador Jàfer, i no ha parat de rodar-me pel cap,
ja veus que amb tants poemes que ha escrit, a aquest li trobe alguna
cosa que m'ha cridat l'atenció. I ves per on, sense voler l'he relacionat amb un altre poema, més llunyà, de mil anys enrere.
Imperfecta
vida meua,
feta de ponents i d'albes,
de camins inexplorats
i d'hores sense destí.
Qui habitarà després de mi aquest desert?
Qui nodrirà aquestes llums i aquestes ombres?
Finalment sabrem que anem cap a l'hivern
i ja no podrem fer-nos arrere.
I si evoquem els qui no són entre nosaltres, percebran els nostres crits desesperats?
Amb la mateixa suavitat de sempre l'hivern ens cobrirà.
feta de ponents i d'albes,
de camins inexplorats
i d'hores sense destí.
Qui habitarà després de mi aquest desert?
Qui nodrirà aquestes llums i aquestes ombres?
Finalment sabrem que anem cap a l'hivern
i ja no podrem fer-nos arrere.
I si evoquem els qui no són entre nosaltres, percebran els nostres crits desesperats?
Amb la mateixa suavitat de sempre l'hivern ens cobrirà.
I
mentrestant la pluja generosa de novembre amara els geranis
abandonats des de l'estiu, els cactus, les clívies, els agaves, els
esquelets, les falagueres...
Foto Mercè Lloret: cal·ligrafia xinesa |
HIVERN
UNA
NIT D'INSOMNI
Profunda,
l'eixida és silenciosa
Minúscul,
el jardí ja és desert
El
vent intermitent provoca
Els
batents esporàdics
de finestres i portes
La
nit és interminable, insomniosa
No
faig més que comptar els cops dels batents
I
llambregar la cortina il·luminada per
la lluïssor de la lluna
Li
Yu (937-978)
Traduïts
del xinès per Shi Bo. Amb cal·ligrafies de Shi Bo. Traducció
catalana de Núria Periago. Publicacions de l'Abadia de
Montserrat(2005)
Quins poemes més bonics, i especialment potent el de Jàfer. M'han commogut aquests versos: "Qui habitarà després de mi aquest desert?/Qui nodrirà aquestes llums i aquestes ombres?/Finalment sabrem que anem cap a l'hivern/ i ja no podrem fer-nos arrere." De quin llibre són? Em pareix que deus ser la lectora ideal de molts autors, i autores.
ResponEliminaUna abraçada
Quina gràcia que em fa que digues que dec ser la lectora ideal de molts autors.N'hi ha tants de poetes. Jàfer n'és un i ben nostre. Aquestos versos estan en una de les seues pàgines. I no crec que formen part encara de cap llibre. Potser en un futur.
Elimina