dimecres, 5 de desembre del 2012

El nom fa la cosa. Símbol & títol.

Jo sóc jo i les meues circumstàncies. Circumstàncies que no visiten a domicili. No és meua la frase sinó d'Ortega i Gasset, però m'ha vingut com anell al dit per exemplaritzar el meu cas. No em queixe però.... darrerament els llocs més visitats en els pobles d'arreu de la meua comarca i les limítrofes són les biblioteques, les llibreries i els centres culturals. Segons com es mire és una sort i n'estic ben contenta.

La veritat és que gràcies a sant Google, ara vaig directa al lloc sense necessitat d'anar preguntant als vianants que tant malament s'expliquen, amb la pèrdua de temps que suposa i sense perdre'm que ja és un avantatge.


 Passaven cinc minuts de les huit de la vesprada del divendres passat, 30 de novembre, quan entre a la Llibreria la Costera de Xàtiva, i m'endinse cap endins, fent-me lloc entre la gent que escolta, tot intentant apropar-me cap a la primera línia dels oients. Al cap damunt dels escalons que hi ha al final de l'establiment Jon López de Viñaspre ha començat la presentació del poemari Ulls, budells, cor d'Elies Barberà, el protagonista, que roman al costat ben seriós. És a Xàtiva, el seu poble, que l'Elies Barberà ha volgut presentar el seu darrer llibre, i així ens ho diu als que estem allí, de la mateixa manera els xativins li ho paguen, la llibreria està de gom a gom.

L'editor i presentador d'Ulls, budells, cor primer de tot ens glossa les peculiaritats del poemari, ens convida a examinar el llibre, en això he recordat el meu professor de Poesia Catalana Actual, Sam Abrams, que deia que quan prems un llibre el primer de tot és dedicar-li un temps als elements intertextuals, és a dir a agafar-lo, mirar-lo per dalt, per baix, per davant, per darrere, llegir el títol, comprovar el disseny que dit de passada pot ajudar a comprendre el que es trobarà a dintre. Una vegada regirat, olorat, toca obrir-lo i començar a llegir des de la primera pàgina: pròleg, cites, portadelles, cobertes, notes, dedicatòries, finalment els poemes, que són els elements textuals. L'aventura que ens ha proposat l'Elies, estic segura que com en els anterior poemaris no ens defraudarà. Per això el títol sembla expressar tot un símbol, tot un repte que accepte. Tal i com ens ha dit i recalcat Jon López de Viñaspre i l'Elies Barberà. 


La veritat és que em vaig alegrar molt de tornar-lo veure després d'un temps bastant llarg, i em vaig apropar amb el llibre a la mà perquè me'l dedicara.

Aquests dies tranquil·lament a casa l'òbric. Trec el CD de l'interior del darrere de la portadella. Comença la reproducció. Llegim a l'uníson. L'Elies i jo. I una música ens acompanya. 
 

  


la iaia era coixeta
(diria que de cama esquerra)
per una malaltia estranya
que va patir de joveneta.
mentre el iaio servia en guerra
de muler al front de Granada.
sense anestèsies li obri
el genoll el cirurgià;
unes gomes l’hi va sargir
a torna de tendons boixats.
la iaia dugué de per vida
la genollera baix la mitja.
[...]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada