Jo
sóc jo i les meues circumstàncies. Circumstàncies que no visiten a
domicili. No és meua la frase sinó d'Ortega i Gasset, però m'ha
vingut com anell al dit per exemplaritzar el meu cas. No em queixe
però.... darrerament els llocs més visitats en els pobles d'arreu
de la meua comarca i les limítrofes són les biblioteques, les
llibreries i els centres culturals. Segons com es mire és una sort i
n'estic ben contenta.
La
veritat és que gràcies a sant Google, ara vaig directa al lloc
sense necessitat d'anar preguntant als vianants que tant malament
s'expliquen, amb la pèrdua de temps que suposa i sense perdre'm que
ja és un avantatge.
 |
Passaven
cinc minuts de les huit de la vesprada del divendres passat, 30 de
novembre, quan entre a la Llibreria la Costera de Xàtiva, i
m'endinse cap endins, fent-me lloc entre la gent que escolta, tot
intentant apropar-me cap a la primera línia dels oients. Al cap
damunt dels escalons que hi ha al final de l'establiment Jon López
de Viñaspre ha començat la presentació del poemari Ulls,
budells, cor d'Elies
Barberà, el protagonista,
que roman al costat ben
seriós. És a Xàtiva, el seu poble, que l'Elies Barberà ha volgut
presentar el seu darrer llibre, i així ens ho diu als que estem
allí, de la mateixa manera els xativins li ho paguen, la llibreria
està de gom a gom.
L'editor
i presentador d'Ulls, budells, cor primer de tot ens glossa
les peculiaritats del poemari, ens convida a examinar el llibre, en
això he recordat el meu professor de Poesia Catalana Actual, Sam Abrams, que deia que quan prems un llibre el primer de tot és
dedicar-li un temps als elements intertextuals, és a dir a
agafar-lo, mirar-lo per dalt, per baix, per davant, per darrere,
llegir el títol, comprovar el disseny que dit de passada pot ajudar
a comprendre el que es trobarà a dintre. Una vegada regirat, olorat,
toca obrir-lo i començar a llegir des de la primera pàgina: pròleg,
cites, portadelles, cobertes, notes, dedicatòries, finalment
els poemes, que són els elements textuals. L'aventura que ens ha
proposat l'Elies, estic segura que com en els anterior poemaris no
ens defraudarà. Per això el títol sembla expressar tot un símbol,
tot un repte que accepte. Tal i com ens ha dit i recalcat Jon López
de Viñaspre i l'Elies Barberà.
La
veritat és que em vaig alegrar molt de tornar-lo veure després d'un
temps bastant llarg, i em vaig apropar amb el llibre a la mà perquè
me'l dedicara.
Aquests
dies tranquil·lament a casa l'òbric. Trec el CD de l'interior del
darrere de la portadella. Comença la reproducció. Llegim a
l'uníson. L'Elies i jo. I una música ens acompanya.
la iaia era coixeta
(diria que de cama
esquerra)
per una malaltia
estranya
que va patir de
joveneta.
mentre el iaio servia
en guerra
de muler al front de
Granada.
sense anestèsies li
obri
el genoll el cirurgià;
unes gomes l’hi va
sargir
a torna de tendons
boixats.
la iaia dugué de per
vida
la genollera baix la
mitja.
[...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada