 |
| detall de les taules |
Dissabte tenia una cita en
Rafelcofer, l’any passat vaig anar, i enguany no volia faltar, i això que de
vegades les coses se’m torcen sense que ho vulga, llavors em toca canviar els
plans. Però despús-ahir, estava allí, a
Rafelcofer a l’entrega de premis de la sisena convocatòria del Premi de minipoesia
convocat per Internet i amb Internet com a mitjà gràcies l’empeny i la il·lusió
que posen els membres de l’Associació Cultural el Rebrot. Haig de dir que, l’any
passat, vaig guanyar el primer premi. Per tant, enguany no
esperava premi, ni tampoc el segon que també vaig guanyar l’any d’abans.
Enguany, l’al·licient era participar i passar-se uns dies divertits, pensant i
cavil·lant com encabir les tres paraules dins els poema amb menys de trenta
paraules, prenent i deixant idees de les quals només una n’arriba a port. Ara bé, allò que més m’agrada, almenys d’aquesta
convocatòria és, l’ambient i les amistats que es generen, amb això vull dir que
procuraré no faltar a aquesta cita anual que llueix, tant o més, que d’altres
convocades en llocs més cèntrics. La centricitat se’l modela cadascú amb la
il·lusió que posa en fer les coses que es fan.
Per cert, per als que no
coneguen Rafelcofer diré que, tot i pertànyer a la comarca de la Safor, queda
una miqueta apartada dels eixos viaris principals que travessen la comarca,
però hui en dia no es excusa dir que t’has perdut o que no trobes el poble amb
els navegadors que et deixen a la mateixa porta com un taxi.
 |
| quasi tots els participants |
Ai, Mercè, quina malícia! T'havia escrit un comentari aquesta vesprada, i ara veig que no s'hi ha guardat. M'adheria a les teues consideracions cap al Festival de Rafelcofer, i en beneïa la voluntat i la il·lusió, la modèstia i el treball, la tendresa i el toc d'elegància i de casolania pròxima de tota l'organització en general. I, molt important, al final et demanava que editares per ací el teu poema, encara que fóra utilitzant la modalitat de comentari. També ho he dit al grup del Rebrot de facebook.
ResponEliminaAaaahhh! Ja sé per què no s'ha publicat abans. Anava molt de pressa i m'he saltat el pas de copiar els caràcters secrets... Ja està clar. Ara sí.
Hola, com sempre tant complida amb els teus comentaris, que tant m'emocionen quan els llig. Bé, escriuré el meu poema. El que vaig enviar al concurs, perquè en tenia un altres que vaig escriure primer que no vaig enviar finalment, perquè vaig pensar que volia escriure un poema sobre el tema FOR SALE.
ResponEliminaPAIGRE
Virginal territori, i un incaut
per fer tastar l’esgarrapada
d’urpes poderoses i ardents.
Incrèdul. Desventurat.
Mirava en la seua mirada:
ni un bri de compassió.
Sols espurnes àuries.
Gràcies! És molt interessant aquest exercici d'intentar dir el màxim amb tant poquet espai, i damunt amb l'"obligació" d'utilitzar una sèrie de paraules. I ja veig que alguna gent hi heu anat adquirint una destresa admirable!
ResponElimina