No m’agrada el
blau, tot i que el cel és blau, sobretot després d’una tramuntanada en què
l’atmosfera ha quedat neta i transparent.
Castellò de Rugat-gener 2012 |
El mar també és blau, en especial quan es compara aquesta mar
Mediterrània, tant a la vora, amb la immensitat dels oceans.
Sardenya-juny 2012 |
El rosa tampoc
m’agrada, tot i que és el color en què es significa el càncer de mama. També
són rosa les roses que dóna el roser del jardí que s’ha assilvestrat després de
deixar créixer els refillols que brotaven al peu mateix de l’empelt mare.
unes roses, flors d'aquest color |
En canvi, em trobe
envoltada de color lila, violeta, com la carxofa que encapçala el meu bloc, i m’agrada
aquest color. Acabe de complir un any. El meu primer aniversari. Les enquestes
sobre els blocs no auguren llarga vida per als blocs, això no se sap mai. Però
el que si que és ben cert, és que l’experiència que es viu, com totes les coses
no deixa indiferent al que l’experimenta. Forma part per sempre del bagatge personal
intransferible.
font de Baix-Otos-juliol 2012 |
Fa uns mesos vaig
escoltar d’Almudena Francès, una contacontes de primera, un conte que se’m quedar gravat, narra la
història de dos rius, un de rosa i un altre de blau que es van enamorar i només
van poder ser feliços quan en van ajuntar tots dos al mar.
Quin relat més bonic, més compassat, més suggeridor. De veritat ha passat ja un any del naixement del teu raconet personal? Bona notícia. Enhorabona per la constància. Les estadístiques estan per a trencar-les. I si no, què fem nosaltres escrivint?
ResponEliminaUna abraçada. I llarga vida a DE LA VALL D'ALBAIDA ESTANT
Moltes gràcies, no me'n recordava del temps que feia, però aquests dies he estat repassant i mirant i me n'he adonat que ja havia passat un any.
ResponEliminaUna abraçada i llarga vida al bloc com molt bé dius.