Dissabte passat,15 de maig, al monestir del Corpus Christi de Llutxent, en una de les primeres activitats després de la parada cultural a què ens ha portat la pandèmia es presentava la reedició per part de la Diputació de València del llibre Ronda dels veïns de l’Ermita d’Alfons Roig. El lloc triat juntament amb el paratge cridava a anar, pel que fa a l’autor havia sentit moltes coses, així que vaig comprovar que l’agenda se m’avenia. De vegades em sap mal haver-me de perdre coses per culpa d’altres compromisos, però quan puc fer-ho no dubte.
El llibre, editat el 1985 del segle passat i exhaurit, va rebre aquell any el premi del Ministeri de Cultura al millor disseny. Ronda dels veïns de l’Ermita és la crònica poètica d’una conversa imaginària, la que manté Alfons Roig amb els éssers que troba en els seus passejos pels voltants de l’Ermita de la Consolació de Llutxent: pedres, arbres, flors, estreles o animals són els seus veïns, la porta de la qual va mantindré sempre oberta. Rondalles acompanyades amb dibuixos d’Artur Heras i amb explicacions d’Anacleto Ferrer, Pep Monter, Artur Heras en el pròleg per a aquesta reedició.
Però bé, abans de la presentació va haver-hi una xicoteta explicació per part de la guia i a continuació els qui estàvem vam anar llegint els poemes que formen part de la ronda, una ruta literària en la que participen els propis visitants. Per això quan van demanar qui volia llegir vaig alçar la mà.
L’olivera
Tal volta siga, de tots els arbres, el que se’n porta el premi, tant en l’art —tenim el cas de la coloma picassiana— con en l’ús que del seu fruit fa l’home.
És un arbre que representa allò que tothom desitja i dissortadament mai no s’arriba a aconseguir. És l’acabament de les guerres i el començament d’un món nou on la pau és més que una paraula. Recordem l’agonia de Crist a l’hort d’oliveres de Getsemaní.
Les paraules se les emporta el vent. Són inútils, no ens serveixen. Estem farts d’escoltar himnes de la pau, cançons de la pau, filosofies i poesia de la pau. L’oli, l’oliva són símbols de la pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada