ESCRIPTORES I POETES. UN RECORREGUT: Silvia Aymerich (14)

SÍLVIA AYMERICH

foto

Alnus glutinosa

                  It doesn’t cause me pain,
                  that clumps of alder above the waters
                  have something to rustle with again.
                  I accept that—as though you were still alive.
                                      —Wislawa Szymborska

Quan l’esgüell d’un vent rampellut
inopinadament, s’enduu
del més íntim arbust
propis, amants, nadons
talment rulls
            de fullaraca,

com exculpar-ne
l’infame verneda
que li dóna empara?

I tanmateix,
dins l’instant que no s’empassa,
l’escorça que alleuja goles
no pot sinó anhelar-se.
Tristament, Wislawa,
què t’he d’explicar jo,
que tu no sàpigues…



Arnica montana

               Every time I hear the crack of a whip,
               My blood runs cold.
               I remember on the slave ship,
              How they brutalize the very souls.
                                   —Bob Marley

               Out of the huts of history’s shame
                          I rise
               Up from a past that’s rooted in pain
                          I rise
               I’m a black ocean leaping wide,
               Welling and swelling I bear in the tide.
                                   —Maya Angelou

En la plica dels crims
que mai prescriuen,
els crits, dins les vocals
allerats, denuncien:
                     as que bramen
                     us que udolen,
                     is que xisclen.

(Per als fuets del record,
no hi ha pells adormides, Bob.)

A desgrat que en la marea t’alcis,
t’ho prego, Maya, de les àrniques,
triem la rubefaent,
l’analgèsica, la montana,
l’única a poder assuaujar,
tanta ànima escorxada.


a  la xarxa...i més...