La vespra de Nadal, l'aguirlando hem de demanar

Enguany, no volia fer pastissets per no haver-se'ls de menjar nosaltres a soles, com que no hi haurà reunió familiar. Finalment, anirem a veure ma mare que ja no té ganes d'eixes mampreses, va camí dels 93 anys, li'n portaré un bon grapat per a que els taste. 

 

Demanar l’aguirlando és un costum que amb els anys s’ha anat perdent, tot i que darrerament sembla que vol reviscolar, en especial en els pobles menuts on la gent es coneix i es tenen més confiança, però, enguany, anar casa per casa demanant l’aguirlando és de les coses que no podrem fer. No ho podrem fer personalment, però, si, virtualment. Així que... a cantar, i mentrestant, unes pastes casolanes.

Tots els xicons de la vila

cada any venim ací,

les cançons de l'asguirlando

a cantar-los esta nit.

 

Tragueu orelletes

i bunyols de vent,

pataques bollides

i bon aiguardent.

I l’amo de casa

que encete el tonell,

i el seu fill que balle

i tots ballarem.

Dau-nos l’arguilando

si mos l’hau de dar

que la nit és fosca

i mo’n ham d’anar

al peu de la serra

a fer e sopar:

arròs amb cebeta

i bon bacallar.

 

A les eixares de Matines,

si no tireu anous

tireu-mos figues.

 

Cançoneret valencià de Nadal. M. Sanchis Guarner. Editorial Torre, València, 1960