 |
| Chequilla. Octubre 2020 |
S'acaba l'any i l'eufòria amb què començava aquest 2020 ha anat apagant-se com una espelma. Fa mal dir això però és la realitat. Les carassetes. Les distàncies. Les salutacions amb el colze. La cita prèvia com a model per a tot: els concerts, el teatre, les presentacions, el cinema, els metges, els hospitals. Les presentacions en streaming. Els concerts en diferit. Els documentals en línia. Les pel·lícules a distància.
Eixides a hores intempestives.
Passejos esquius.
Al centre de tot, la família més propera: la mare, la germana, els fills, les nores, els nets; un poc més enrere, els amics, uns pocs elegits; la resta, oblidats.
Quedar-se. Quedar-se a. Quedar-se a casa.
Quedeu-se. Quedeu-se a. Quedeu-se a casa.
Quedat. Quedat a. Quedat a casa!
Quedeu-vos. Quedeu-vos a. Quedeu-vos a casa.
Procureu. Procureu no. Procureu no moure's. Procureu-no moure-us. Procureu-no moreu-us massa.
La casa. La casa em. La casa em cau.
Cau. Cau la. Cau la casa.
La casa. La casa com. La casa com un. La casa com un cau.
Un cau. Un cau dins. Un cau dins de. Un cau dins de la casa.
Sol-edat. Soledat.
Soli-tud. Solitud.
I-sol-a. Isolament.
Un bri de flama que es consumeix.
L'espelma s'ha esgotat.
L’espelma
Una espelma enmig d’un flascó roig
un llumí enmig d’una capsa
una metxa enmig de l’espelma
una fogonada enmig la foscor
el bellugueig enmig de l’espelma
l’enriolada enmig d'un sospir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada