Les darreres setmanes s’ha parlat bastant de la Intel·ligència Artificial (IA) i de com també des d’aquesta eina es pot esbrinar el temps que ens queda de vida. Potser mes d’un voldria saber-ho. Altres no. El que si que sé és que, als de les assegurances, els agradaria saber-ho. En això que repassant les Odes d’Horaci he trobat que en algun moment havia deixat una senyal en una de les odes.
Oda XI
Tu, no esbrinis —és sacríleg de saber-ho— quin serà el darrer dia que a mi, que a tu, els déus han concedit, Leucònoe; no escrutes els càlculs dels babilonis. Val més sofrir el que passarà, sigui què sigui!
Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com si és l’últim que ara desembraveix la mar Tirrena amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues seny: filtra els teus vins i, ja que la vida és breu, escurça la llarga esperança.
Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà.
Odes i Epodes. Horaci. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1978
Que passeu Bones Festes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada