Els vells carboners pasturaven el bosc, l’alletaven amb suor. El van parir i van donar la vida per ell. Arrossegaven les cames ennegrides amunt i avall per les cingleres, l’esquena vinclada, el pes feréstec de les garbes. Les llargues estades al bosc vigilant el fum, habitants fossilitzats de la fumera. Cremaven lentíssims munts de llenya, els sotjaven en la nit de fusta, la nit que es coïa dins la pira, que els embolcallava el fred. Pacients i vegetals, atiaven la respiració de la terra.
Homes clevillats, els carboners s’enfilaven cap a les viles industrials, udolaven la seua mercaderia pels carrers bruts de sutja, hi venien al pes el producte de la brasa, l’havien traginat des de l’estació de ferrocarril.
La terra alena el seu desig de dia, el deixa anar com un baf calent. Els vells carboners, ja tots morts. El bosc solitari, que ara es crema per a ningú.
Úter. Josep Maria Balbastre. 19è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles. Vila de Puçol. Onada edicions. 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada