dimecres, 15 de novembre del 2023

Versos per a un novembre anòmal


Oliverars

 

Apressa’t al fred del silenci.

Les veus adés assolellades fugen

cap a l’obaga mentre

la llum malalta d’aquest vespre

de tardor les acaça.

Ja ha madurat la pena

que covava a la clofolla dels dies

i ara és temps de collita.

Els ocells deixen caure a terra

el pes dels càntics secallosos,

quines andròmines agitades pel vent.

Als camins d’entolla un deix de ferida

i els peus se t’entrebanquen amb paraules

foraviades en un laberint

d’exilis. El bosc et mira de fit

a fit des de les seues pàgines en blanc

que et són refugi i també, cel·la.

Mires oliverars, els camperols

que estenen xarxes

sobre la terra humida.

Amb les mans fredes munyen el brancatge.

Cullen silencis.

 

Úter. Josep Maria Balbastre. 19è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles. Vila de Puçol. Onada Edicions.com 

 


 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada