Oliverars
Apressa’t al fred del silenci.
Les veus adés assolellades fugen
cap a l’obaga mentre
la llum malalta d’aquest vespre
de tardor les acaça.
Ja ha madurat la pena
que covava a la clofolla dels dies
i ara és temps de collita.
Els ocells deixen caure a terra
el pes dels càntics secallosos,
quines andròmines agitades pel vent.
Als camins d’entolla un deix de ferida
i els peus se t’entrebanquen amb paraules
foraviades en un laberint
d’exilis. El bosc et mira de fit
a fit des de les seues pàgines en blanc
que et són refugi i també, cel·la.
Mires oliverars, els camperols
que estenen xarxes
sobre la terra humida.
Amb les mans fredes munyen el brancatge.
Cullen silencis.
Úter. Josep Maria Balbastre. 19è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles. Vila de Puçol. Onada Edicions.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada