 |
| porta noble |
LA PORTA
Més enllà de la fàtua rutina
t'enlaires, ara majestuosa i gentil,
ara freda i misteriosa,
servant la frontera
del paradís;
en tant que jo, serf humil,
m'assec als teus peus,
oh porta capriciosa!
assajant les càbales
del vell conjur.
Sent solament fusta com ets,
d'on et ve el poder i la gosadia
de barrar-me el pas a mi,
que he estat ferit de sageta
per l'infant de Venus?
Colga, doncs, indiferència i joc
i enderroca els murs de la distància,
que muir de desassossec.
Francesc Mompó i Valls (l’Olleria 1955). DE LA FUSTA A L’AIGUA.
Presentació del poemari de la fusta a l'aigua
Presentació del poemari de la fusta a l'aigua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada