 |
| Font del grapat-Bèlgida |
RECONSTRUCCIÓ
El temps ha assolat la casa de la memòria
i només queden badalls de records por on
fugen espaordides fugaces sargantanes.
Sobre un paisatge de runes, refermarem
sòlids pilars. Ara sabem que hem de conviure
amb retalls de dolor i esquerdes de tristesa.
Aprenem quatre certeses i construïm
la casa nova. Bastirem amb enderrocs
contraforts i murs. Perquè encara hem de tenir
un temps de goig vora el foc o a tocar de la
finestra, quan uns raigs de sol clar siguen llum
damunt la pols enlluernada, un or lleuger.
Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.
I sabem que vindran borrons de primavera,
matins de llum concreta, vesprades d’ocres foscos.
I compartirem això amb esquinçalls de pena
i amb flames ensofrades de patiments pretèrits
i amb el mateix pesombre que haurà de retornar
irremeiablement, com l’atzar o la mort.
Ara ho sabem, que abans no ho sabíem.
Premis literaris Ciutat de Tarragona 2006.
Amb Reconstrucció tenim al davant un llibre de poemes fragmentat en quatre seccions i una divisa prèvia que obeeix a un impuls vital de l’autor; a mesura que ens fem majors ens adonem que, quan la mort va modificant el cercle familiar i amics, hem de reinventar-nos sense ells. A més a més, al llarg de la vida hi ha tantes petites morts, tants abandonaments, tantes frustracions, que hem de fer l’esforç ètic de mantenir-nos vius i dignes, cosa que no és possible si no reconstruíem contínuament la memòria – individual i col·lectiva – com a punt de referència dels dies que han de venir “irremeiablement, com l’atzar o la mort”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada