 |
| un àngel ofereix un cor d'amor d'aigua beneïda-sant Esteve de Loarre |
Casualitats
Ja veus,
ens estem morint d’amor,
encara amb dignitat,
i els nostres àngels ni s’immuten.
I, a voltes,
hi ha casualitats;
una vida sobradament
somorta, amb moltes
casualitats.
Els carrers fumegen l’escalfor de l’asfalt;
milers d’ulls anònims corren espantats
amb la gèlida veu del demà inestable;
hi ha estalvi per dormir,
hi ha son i sons martellejants,
hi ha passos incessants;
hi ha aquesta xafogor,
hi ha aquesta suor freda,
hi ha pressa, molta pressa.
Després hem perdut el temps
(o n’hem trobat massa)
i ni podem seure i xarrar sense importància,
ni hem aprés que és la tranquil·litat (efímera).
Aaron Franco ( Terrateig, 1987). (2006) Vòmits (Primer Premi de Poesia) I.E.S. de
Benigànim. Calidoscopi. Premis literaris Ciutat de Carcaixent 2005 (Pàg. 71-78). Bromera/LletraNova.
Hola, Mercè. Gràcies per ensenyar-nos aquest poema d'Aaron Franco. N'havia sentit parlar a J. L. Roig, que crec que ha estat profe seu. Aquesta primera estrofa és boníssima. Celebre que estigues atenta a aquestes veus tan joves. I m'alegra veure una mostra d'aquesta tan prometedora. Salut! Supose que el viatge ha anat beníssim.
ResponEliminahola Maria Josep, amb un poc de retras he llegit el comentari que has fet al post que havia programat abans de traspassar la frontera. M'ha agradat molt el que em dius. Moltes gràcies. I ara a reprendre les feines després d'uns dies de vacances, ep! que no de relax.
ResponElimina