dimarts, 22 d’octubre del 2019

UN ESTIU ATROTINAT(1): I tu, sols tu






Aquest estiu, quan la calor aconsellava romandre a recer de qualsevol ombra les hores de ple migdia, l'he dedicat a llegir. He llegit molt. I de passada en algunes lectures he viatjat, i, en altres he tafanejat que és el que té de bo llegir, que es pot triar.
Un dels llibres que he llegit, que m'ha sorprès molt, és el que acaba de publicar Isabel Canet Ferrer, I tu, sols tu. Un títol que parla per si sol, si esteu a l'última del panorama musical del nostre país, lamentablement no és el meu cas, tot i que ho intente, per això m'ha sorprès més, i m'ha corprès, mai no m'havia trobat amb uns relats tant insòlits. De seguida us haureu assabentat que és el títol d'una de les cançons del grup El Diluvi, amb el qual Isabel, l'autora, ens vol convidar a endinsar-nos en les seues pàgines.
Es tracta d'un conjunt de relats, relacionats tots ells amb cançons de cantants o grups del país que pertanyen al nostre entorn més proper, entre els quals hi ha grups com Obrint Pas, Novembre Elèctric, Gener, Pupil·les, Zoo, Tardor, i cantants com Feliu Ventura, Pau Alabajos, Carles Pastor, Liuard, Ona Nua.
Realment les històries que es relaten no tenen el mateix fil conductor que un es pot imaginar escoltant les cançons. Sorprèn com l'autora ha sabut trenar unes històries commovedores, creant una atmosfera de realitat quotidiana, a partir de detalls que et deixen sorprès i donen compte de la persona observadora que és l'autora.

I com escriu al pròleg Flora Sempere, cantant del grup El Diluvi, I tu, sols tu, és "Escoltar música amb els ulls".



4 comentaris:

  1. Jo també he llegit 'I tu, sols tu' aquest estiu i m'ha fet molta alegria descobrir una narradora que sé que té molt de camí per davant. Aquest vídeo, la lletra, la cançó del Diluvi és de les que recarreguen les piles de l'ànim i de l'esperit. Les històries d'Isabel no són precisament "idíl·liques", i això és un punt fort del llibre: el ventall de relacions humanes, afectives, les dificultats, la no-reciprocitat i, tanmateix, infinites maneres d'estimar. Ja li ho has dit, a l'autora, que t'has llegit el seu llibre? Segur que li agrada saber-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola Maria Josep, em va sorprendre molt aquest llibre i les històries que amaguen que Isabel ha imaginat, entre cometes, perquè si bé ho mires moltes són tan reals com la vida mateixa. Encara no li ho he dit, perquè darrerament vaig de bòlit, amunt i avall. Li faré un tweet que va més ràpid.
      Una abraçada

      Elimina
  2. Quina satisfacció escriure per a tan bones lectores, però quina gran responsabilitat també!En efecte, no són històries idíl·liques, més bé són històries esgarrades, però tenen un batec de sinceritat que permet que la gent puga sentir-se d'alguna manera reflectida en elles. Almenys és el que jo pretenia. M'alegre molt que I tu, sols tu us haja agradat. Vosaltres em carregueu les piles a mi. Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Isabel, realment és una gran responsabilitat quan s'escriu un llibre que assoleix un bon nivell. El proper haurà de superar-se, però mentrestant a gaudir d'aquest "I tu, sols tu" que encara li queda molta corda per endavant.
      Una abraçada

      Elimina