EL LLIBRE ÉS UN BÉ CULTURAL. EL MEU LLIBRETER TAMBÉ!

Bossa on em van posar els llibres que vaig comprar l'estiu de 2012 a les Cèvennes. Ja es veu que el títol que he posat a l'entrada no és meu, sinó dels llibreters francesos.

Estic contenta, l'estiu ja fa algunes setmanes que ha començat, això diu el calendari, però l'estiu d'enguany va i ve sense massa estabilitat, ara fa calor, demà diuen que baixen les temperatures. L'oratge és amo i senyor de la situació sense que els humans puguem intervenir. Sincerament la calor no m'agrada gens, no sols pel desfici que dóna eixir al carrer sota el sol abrusador, sinó perquè en aquest clima nostre la natura, d'un dia per l'altre, es socarrima de forma estrepitosa, només ens salvem amb les sobtades pluges que, de tant en tant, ens visiten i que arriben a ser ben destructores. Amb tot, les calors primerenques del mes d'abril preveien un estiu espantós, ho han sigut pels camps de sembra que han deixat poca palla i menys gra. Però aquesta natura també és generosa i amable i deixa moments deliciosos com el d'aquestos dies en què el pericó ha tornat a florir després de les diverses pluges que han deixat, vora trenta litres d'aigua, que són d'agrair, també el raïmet de pastor que s'enlaira ufanós i tendre per obrir les seues flors de forma estrellada ha reviscolat amb els aiguats. La floració d'aquesta planta la vaig descobrir fa uns quants anys gràcies als articles que Martí Domínguez anava publicant setmana rere setmana al setmanari El Temps, dels quals guarde un bon record i un grapat de coneixença. Articles, molts dels quals van aparèixer publicats en el recull titulat Bestiari que he anat a buscar i rellegir. El cas és que, buscant per Internet la paraula raïmet de pastor m'he trobat en els primers llocs del rànquing una entrada titulada L'empenta suau i frescal del raïm de pastor, tan sols llegint el títol n'hi hagut prou perquè se'm posen els pels de gallina, i molt especialment llegint la paraula frescal, la qual associe amb el parlar d'una persona, Joan Pellicer i Bataller, qui, com va fer saber Maria Josep Escrivà, fa uns dies haguera complit 67anys. Estic segura i sé amb certesa que no se n'ha anat, que continua entre nosaltres.

Pericò

Raïment de Pastor acabat de fotografiar amb el mòbil

En això que acabe de rebre un missatge de la llibretera que diu, ja tinc tots els llibres que em vares demanar, ja pots passar a recollir-los. Quina alegria m'ha donat perquè amb tantes coses com porte al cap ho havia mig oblidat. Tant si tinc comandes per recollir com si tinc ganes de comprar o regirar llibres, sempre aprofite els dissabtes per anar-hi a la llibreria, així que, fins dissabte li he contestat. Crec que els llibreters fan un bon paper en les llibreries, tot i que van perdent la seua funció a causa de la venta agressiva de llibres per Internet, o en centres comercials, cadascú pren el que vol de les estanteries sense demanar opinió als dependents. M'agrada anar a la llibreria i trobar-me el llibreter/a al darrere del mostrador. Haig de dir que des de la jubilació del Carles Jorro de la Llibreria 3i4 que vaig estar una temporada perduda, òrfena de llibreter, tot i que al cap de poc vaig conèixer a Pepa, de la llibreria Ambra de Gandia, va durar poc, perquè també es va retirar, quina tristor per Déu, darrerament, però puc dir que he trobat la substituta i estic, però que molt contenta, li diuen Maria i és la nova llibretera de la llibreria Ambra de Gandia.

Potser pensareu quins són aquestos llibres que he comprat. Hi ha de tot un poc, un tast per passar l'estiu. Bé, jo dic que són per passar l'estiu, però em duraran el que vulguen durar, fins que els acabe. En primer lloc, tres de poesia, un de Joan Elies Adell, profe meu de Teoria literària, d'això ja fa uns quant anys, que acaba d'editar Escandall a l'editorial Meteora; l'altre de l'amic Toni Espí, El grum i la morca de la mateixa editorial, i el darrer, Eròtiques i despentinades, un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona, prologat i seleccionat per Encarna Sant-Celoni, això per una banda. Per un altre cantó, dos dietaris, l'un Dins el camp d'herba (dietari 2009-2012) de Ramon Ramon que amb tanta passió encoratja els lectors a llegir l'editor d'Afers, Vicent Olmos; també el del gandienc Rafa Gomar, Bé, perdona'm, però estan esperat-me; i finalment Emma una traducció al català de la novel·la de Jane Austen.

 

Bé, això és el que m'espera en la llibreria, altra cosa és que primer de tot tinc un llibre que porta quasi un any esperant tanda per llegir, fa uns quants mesos que em xiula cada vegada que el mire, perquè el tinc ben la vista, mentre li dic que espere  que ja falta poc, es tracta d'El tramvia groc de Joan Francesc Mira, el darrer llibre que em queda per llegir de Mira. Ja veus és un escriptor que m'agrada, li ho he llegit quasi que tot, diria que omple una lleixa sencera de l'estanteria, i cadascun conté a més del relat de l'autor, un trosset de la meua vida, segons el moment en què el vaig llegir.

Ai, oblidava dir que també hi ha el llibre de Vicent Sanxis, Dellà lo riu Xùquer que no vull perdre'm, sobretot després del passeig a la recerca del seu poble, Rafelguaraf el dia de la presentació. Una visita que paga la pena.