MARIA IBARS I IBARS
Diuen que els nascuts en any de traspàs només compleixen anys, realment, cada quatre, o siga que vulguen o no han de traslladar el seu aniversari al dia següent del mes, com és el cas de la nostra escriptora Maria Ibars i Ibars, o siga al març. I si es pensa bé no és el mateix ser d'un mes, febrer, el que la natura ha volgut que es nasca, que del següent, març. I no tinc res en contra d'aquest mes. Coses que passen.
Adolescència és un dels Poemes de Penyamar que el cantautor Jaume Ginestar ha musicat d'aquesta escriptora, filla adoptiva de Dénia.
ADOLESCÈNCIA
On les aigües moren manses
et mullaves esplendent
nimbada de l'or del vespre
morent.
Un esclat tremant d'amor
en l'encant de blau i grana
posava ton cos gentil
que nacre i rosa agermana.
Repte al vent?
Ofrena als deus del ponent?
Tota una crida al desig
era, onejant ton cabell.
Les onades t'admiraven
i, després de dubtes breus,
llur escuma amb cançó tendra,
com altres gesmils, tos peus
exornaven de garlandes.
....El vent,
suau, la vesta et cenyia...
La carn nua tremolava
pel ventijol, fredolica.
I tu llançaves cinquetes
a les ones de la mar,
i el gest, pueril, s'engrandia
fins a semblar
una clàssica escultura
que juga i lluita amb el mar.
Quan tu, nena, vas a l'aigua.
Tota la mar és remor
que el ventijol allargassa
en un poema d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada