MARIA ROSA FONT I MASSOT
SENSE LLENGUATGE
El que hi ha a fora té un llenguatge
que no se com llegir:
el xiuxiueig del vent
mentre abraça les fulles i el carrer,
els sons de cada insecte,
l'olor de cada pedra,
les paraules dels núvols en aquest mar de cel.
Si miro amb ulls de cec, llegeixo
aquell altre llenguatge que hi ha en mi:
les mans del meu jardí escanyant les heures,
els mil camins de l'ombra,
els límits de la llum,
el silenci de tot el que s'ha escrit
sense llenguatge.
a la xarxa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada