ZORAIDA BURGOS
"Era el dia més llarg, s'allargassava,
cloents dolçors de l'estació fruital.
Els pàmpols, mòbils, ombregen la calç.
Sobre els llençols el brunzir de les mosques,
desficiós, la tarda. El cos sent, la nit,
el soliguer ardent de les rajoles.
La cançó dels gripaus buida el silenci,
acompassa en frescors el so de l'aigua.
Cauen els astres, simulada pluja.
Fugen les veus. Als vells amagatalls
s'enfila el temps pel forat de l'agulla."
(Del poemari Blau. Barcelona: Columna, 1993, p. 19).
a la xarxa... i més... i més... i més...
MARIA JOSEP ESCRIVÀ
Poema d'un sol mot
Vesprada a bosc.
Entre branques, la llum
pinta clarianes d'un groc de febra.
Els amics busquen bolets on a mi
se'm revelen poemes
d'un únic mot: uns arbustos atàvics
de galzeran.
Per a Mercè Lloret i Enric Cerver
Las Eisiás de Taiac, Aquitània.
a la xarxa... i més... i més... i més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada