Divendres
passat, 3 de juliol, entre tantes activitats culturals que es fan per
aquestes dates, em vaig assabentar de l'homenatge que, des de
Cocentaina, li feien al poeta Vicent Valls, mort el novembre passat.
Així que ho vaig veure: pensat i fet, no m'ho vaig qüestionar, com que l'acte es feia a una hora tardana m'hi vaig
acostar.
A
Cocentaina, vaig de tant en tant: una és la cita ineludible per
la Fira de Tots Sants; una altra, no
puc evitar passar pel mig de Cocentaina com sempre hem fet, per
l'antiga carretera nacional, camí d'Alcoi; una
altra cosa més que
solc fer és alguna compra
esporàdica en
el centre comercial de la població, botigues que
acostume anar des de fa anys; i molt
abans per visitar una de les branques de la família de mon pare, una part dels quals són socarrats.
Però, com sol passar, els qui no vivim en cadascun
dels pobles que visitem, sinó que anem de passada de tant en tant,
se'ns en passen algunes
coses, com per exemple el Centre Cultural El Teular, on estava
programat l'acte. Quan vaig entrar faltava poc per què
començara, hi havia més de
mig auditori ple, d'un total de prop de sis-centes persones
d'aforament. Dóna gust comprovar per als qui programen les
activitats que la gent respon, en aquest cas ja siga per la
coneixença de l'autor, Vicent Valls, com per la crida de les
institucions. Començat l'acte van llegir els
seus versos un nodrit grup
de veïns de totes les
edats, a continuació ho van
fer un grapat d'amics i coneguts de
Vicent, tots poetes, com
tocava: Lluís Alpera, Jordi
Botella, Joan Jordà, Maria Josep Escrivà, Manel Rodriguez-Castelló i algú més de
qui no puc dir el nom per desconeixement.
TEMPS DE SALOBRE
Mai
no vindran a veure'm els ocells,
ni
dels teus llavis penjaré la lluna.
Diré
el teu nom amb síl·labes de pluja
i
brandaran campanes: les flors dels magraners.
I
la llimera,
encara
té canaris?
Fanals
de bronze.
TEMPS DE SALOBRE, 2015. Coordinador: José Luís Ferris.
Patrocina: Ajuntament de Cocentaina.
Promou: Associació d'Amics del Centre d'Estudis Contestans, Museu i Patrimoni Cultural del Comtat;
Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Edita: Editorial Club Universitario
Que bé que n'hages deixat constància per escrit, Mercè. T'ho agraïsc, perquè un esforç d'organització com aquell bé s'ho val i perquè la poesia de Vicent Valls mereix ser recordada. Són ben bonics els versos de 'Temps de salobre' que has triat. Encara el tinc pendent de llegir. Tenim sort que tu i el teu De la Vall d'Albaida estant sempre estigueu a l'aguait.
ResponEliminaUna abraçada!
En dies com els que ens està fent, de moltíssima calor, que no saps on posar-te, em fa la impressió que fins i tot se m'enterboleix la ment. Duia un tres o quatre dies pensant, però se'm feia feixuc escriure. Per fi, hui, m'he posat i ho he penjat. Mentrestant he anat llegint, això si, els versos d'aquest llibret tan bonic que ens van regalar.
EliminaUna abraçada,