OVIDIEJANT (3)

Cançó de les balances.

Lletra i Música : Josep Mª  Carandell

    Doncs era un rei que tenia
    el castell a la muntanya,
    tot el que es veia era seu:
    Terres, pous, arbres i cases,
    i al matí des de la torre
    cada dia les comptava.
    La gent no estimava el rei,
    i ell tampoc no els estimava,
    perquè de comptar en sabia,
    però amor, no li'n quedava,
    cada cosa tenia un preu,
    la terra, els homes, les cases.
    Un dia un noi del seu regne
    vora el castell va posar-se.
    I va dir aquesta cançó
    amb veu trista però clara:
    - Quan vindrà el dia que l'home
    valgui més que pous i cases,
    més que les terres més bones,
    més que les plantes i els arbres?
    Quan vindrà el dia que l'home
    no se'l pese amb
    les balances?
    El rei, que va sentir el noi,
    el va fer agafar i, amb ràbia,
    va ordenar que li donessin
    cent cinquanta bastonades
    i a la torre el va tancar,
    castigat a pa i aigua.
    Però el poble encara sap
    la cançó de les balances,
    i quan s'ajunten els homes,
    rient i plorant la canten.