Un bon moment, per retornar a les cançons de l'Ovidi Montllor, en què les llibertats es veuen restringides. La història és cíclica, es repeteix i això ho sabia l'Ovidi.
Lliçó de sumes i verbs.
Lletra i Música : Ovidi Montllor
Un moment!
No ens precipitem.
Primer pensem.
Jo pense,
tu penses,
ell pensa,
nosaltres pensem,
vosaltres penseu,
ells pensen.
Tots hem pensat, ja?
Llavors cal que fem,
no estiguem parats.
Jo pense...
què fas?
Tu penses...
què fots?
Ell pensa...
què fot?
Nosaltres pensem...
què fotem?
Vosaltres penseu...
què feu?
Ells pensen...
Bé. Llavors:
Fem, fem, fem i callem,
fem, fem i callem.
Home, jo...
I jo...
I jo...
I jo...
Un més un
són dos.
Dos més un
són tres.
Tres més un
són quatre.
Doncs, xiquets,
no deixem
que ho faça un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada