Exactament no ho recordava, però quan he obert el poemari Que tot plegat no semble mentida de Vicent Olaso, escrit en lletra menuda, a la banda de baix, hi havia la data de dos de novembre de 2017. Tan sols feia uns dies que el poemari s'acabava d'editar, octubre del 2017. I tot seguit es fa fer la primera presentació a la llibreria Ambra de Gandia a la qual vaig anar. Ja en casa, tranquil·lament, me'l vaig anar llegint mentre recordava les paraules que havia sentit aquella vesprada. Però, ja se sap que, una cosa és el que els poetes expliquen i l'altra les imatges que cadascú recrea com a lector. A mi, aquells versos m'entraven, de fet els he rellegit més d'una vegada i continuaré fent-ho.
He deixat unes mentides per terra,
baldes negligides, taques no rentades.
Els espills bruts ja no tornen la imatge,
i els llençols arrapen com un gat nerviós.
Rebutge apocalipsis.
Fuig de les errades.
Ja no plore pel passat.
Assaboriré la placidesa
d'ocupar-me tan sols
en uns pocs litigis pendents.
Quan no puga seguir-te,
trau-me a porxo amb una flassada.
El vent serà el meu aliat
per fondre-m'hi subtilment.
Que tot plegat no sembla mentida. Vicent Olaso. Edicions 96, Octubre 2017
Mercè:
ResponEliminaGràcies per aquestes paraules dedicades a Vicent Olaso. Recordem amb nostàlgia, però també amb la sensació grata d'haver fet allò que pertocava fer en el moment just, aquella presentació a Ambra, on també hi havia l'amiga Imma Mànyez Albert i el seu 'Totes les meues dones', fent duet amb el 'Que tot plegat no semble mentida', de Vicent. Crec que va ser un acte bonic i, sobretot, afable i ple d'autenticitat. El farem perdurar en la memòria.
Si, ara que ho dius, m'has recordat que aquell dia presentava també Imma Mànyez Albert el seu poemari, Totes les meues dones. Va ser una vesprada molt bonica. Guarde un bon record d'aquella presentació.
ResponElimina