Acte
de violència
de
Manuel de Pedrolo
“ÉS MOLT SENZILL:
QUEDEU-VOS TOTS A CASA” Una única consigna, que
s’escamparà com una taca d’oli per una ciutat imaginària, regentada per Domina,
el Jutge. Un dictador que, des de fa quinze anys, hi exerceix el poder absolut
i que elimina dràsticament qualsevol dissident que s’atreveixi a plantar-li
cara. Una rebel·lió no violenta, sense que ningú concret l’organitzi, narrada
per Manuel de Pedrolo mitjançant una novel·la coral, amb poques descripcions.
No hi calen. Amb una prosa clara i planera al servei íntegre del missatge
polític que vol donar, el diàleg mana i les breus introduccions que hi va fent aconsegueixen
que la novel·la sigui molt àgil: gairebé podríem veure-la com un guió teatral.
No
hi trobarem cap protagonista concret. El protagonisme és del conjunt dels
habitants de la ciutat, de tots i de tots els àmbits i sectors. Hi veurem empresaris,
botiguers, tramviaires, intel·lectuals, periodistes, estudiants, minyones,
prostitutes, obrers, vagabunds, famílies, metges, infermeres, perruqueres... i
també buròcrates i persones adeptes al règim, soldats i policies. Tots amb els
seus dubtes, neguits i esperances, expressades sovint amb molta contundència,
claredat i bons raonaments, cosa que, a voltes, pot fer trontollar la
versemblança de l’obra: la política pot passar per davant de la literatura en
algunes ocasions.
Acte de violència està
estructurada en tres parts, que es correspondran amb les tres jornades que
durarà la revolta. En els capítols de la primera podrem veure els inicis,
encara tímids, de la protesta, amb força referències als dubtes a l’hora de
dur-la endavant, per por de perdre el que es té, per precari que sigui: “És una
ximpleria! Gràcies al Jutge tenim ordre i podem treballar sense por a cap
daltabaix”, o amb reflexions que ens poden resultar molt familiars i actuals:
“En Domina, durant aquests quinze anys, ha aconseguit una cosa: unir-nos a tots
contra seu, siguin quines siguin les nostres idees”.
En
la segona jornada veurem com la consigna es va estenent. Sense xarxes socials
ni res que s’hi assembli per escampar-la, tota la ciutat, a poc a poc, se la va
fent seva. I en la tercera, hi trobarem el desenllaç. Al llarg de la novel·la,
alguns dels personatges s’interrelacionaran amb altres d’una forma inesperada,
cosa que farà encara més engrescadora la lectura d’aquesta obra de Pedrolo.
A
mesura que anirem llegint pot ser que ens cridin l’atenció els noms de bona
colla dels personatges que hi van apareixent. Molts ens semblaran estranys i
difícils de recordar. En aquest detall hi podríem veure la voluntat expressa de
l’autor de no situar la novel·la en cap espai concret, ni físic, ni temporal.
El resultat serà una obra utòpica però amb un contingut extrapolable a qualsevol
societat, present o futura, que pugui viure sota un règim dictatorial.
No
obstant això, Pedrolo tanca el text amb una localització: Barcelona, i un
temps: els mesos de maig i juny de 1961. L’autor, políticament compromès, el va
escriure en plena dictadura de Franco, quan ja feia massa anys que durava, quan
podia caler dur a terme un acte de violència com el que planteja la novel·la. I
la censura la va atacar de ple.
Després
d’enllestida el 1961, va haver d’esperar fins al març de 1975 (pocs mesos abans
de la mort del dictador) a ser publicada per Edicions 62. Catorze anys d’espera
durant els quals va guanyar el primer premi Prudenci Bertrana, el 1968, i va
canviar un parell de cops de títol, fins al definitiu d’Acte de violència, amb què ja es va vendre per Sant Jordi de 1975.
L’any
2016 una jove editorial independent del País Valencià, Sembra llibres, l’ha
reeditada. La novel·la s’ho val, i per totes les reflexions i propostes que
conté, malauradament, torna a ser de rabiosa actualitat. Aquesta edició va
introduïda per un pròleg de Cesk Freixas, també de
lectura recomanable, on, en referència a la reedició, diu que és: “un acte de
justícia per a un creador que sempre va ser incòmode per al poder”.
Malauradament dir les coses clares, tot i que sigui ben dites, encara causa
incomoditat en alguns governants, també per això paga la pena rellegir aquesta
obra de Manuel de Pedrolo.
Pilar
Castel Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada