Ja passa això de vegades que, per alguna estranya raó, un llibre queda amagat en un racó per una bona temporada. En realitat, no sabria dir si es va amagar ell a soles o, el vaig amagar jo sense adonar-me'n. La qüestió és que, com bé em va recordar fa un parell d'entrades, ací al blog, Maria Josep Escrivà, el dia de la presentació del poemari de Vicent Olaso, també Imma Máñez Albert presentava el seu poemari Totes les meues dones que acabava de guanyar el XX Certamen de Poesia Marc Granell Vila d'Almussafes. En arribar a casa, com sempre faig, vaig començar a fullejar el d'Olaso; l'altre, el de Imma va quedar en segon lloc, perquè en estar subscrita encara no l'havia rebut. El cas és que va tardar un poc, i, quan el vaig rebre, el vaig guardar en l'armari dins del seu propi sobre on ha romàs per un temps.
Ja veus, de vegades, en moments puntuals, una causa aliena fa que quede momentàniament en suspens, fins que un esdeveniment t'ho recorda. De seguida poses cara i ulls a aquell racó que s'havia quedat a fosques.
Hi ha un refrany que diu que quan es tanca una porta s'obre una finestra. I aquesta finestra té una vista preciosa. Gràcies estimada Imma per estos versos:
ESTIMANT-ME
[...] Així haurà de ser
el desamor, fins que l'oblit s'impose
com l'inici just de l'alegria.
Maria Josep Escrivà
Canviar-me la mirada
i aprendre a traure la llengua
cada vegada
que em fas
sentir invisible.
Després, seguir mirant-me
i aprendre a estimar-me
cada vegada
que accepte viure'm
fràgil i resistent.
Gaudir-me, jo,
valuosa,
visible,
transparent,
única.
Moltes gràcies Mercè, no havia vist fins ara. Abraçades.
ResponEliminaBona vesprada Imma, ja he vist que estaves de viatge i que t'ho estaves passant bé. Gràcies a tu pels teus poemes que m'han arribat a l'ànima.
ResponEliminaUna abraçada