dimarts, 29 de gener del 2019

ELS SONETS DE SERGI, DE CAN CARRASCA



Caminar

Camina't caminant, espai, a glops, a eixems.
Anar fent més camí, defora de les clastres.
I encara ser camí, enllà dels crisantems,
sabent que l'anar sent ens fa parells els astres
benconjugant amb fer en aquests temps postrems,
quan el fosc tot s'hi val que entonen els malastres
ni fa ni ens deixa fer als adalils d'ensems
i expliquen al randat del hui tots els desastres.

Ens ha tocat un món que potser no du enlloc,
on el mediocre creix del medre de l'engruna
i xafa qui ha semat, que encara és més badoc
si cap mercè li és dol i el divendres dejuna.

Llaor pel fadristern que el camí prenga a joc.
Lluny de recança i llast, cadúfol de Fortuna.


Amb aquest preciós sonet acaba Sonets de com la nit s'ama(r)ga de Sergi Gómez, del blog de Can Carrasca. De seguida que em vaig assabentar de la publicació li'n vaig encomanar un, no fora que se'm despistara com passa de vegades en alguns llibres que, pel que siga, no coincidisc amb ells i acabe per perdre'ls de vista.
No va ser fins el dia de nomenament com a cronista oficial d'Otos de l'amic Dani Alfonso, el 21 de desembre passat, on vam coincidir en l'acte que vaig poder tindre'l a les mans amb dedicatòria inclosa. Passades les festes de Nadal un dia que em vaig trobar amb Dani em comentava que què m'havia paregut el poemari, jo li vaig contestar que només l'havia fullejat per veure la maquetació i tot això, que la poesia me la llig a miquetes, que no és com una novel·la que quan comences te la lliges de principi a fi.

I el cas és que mentre el fullejava em vaig quedar en el darrer sonet. M'ha agradat aquest poema. L'he llegit unes quantes vegades: la primera va ser una lectura somera, ha sigut en les lectures posteriors quan he començat a treure-li suc. Potser no arribaré a clissar el que ens vol dir el poeta, però les imatges que mostra em resulten profundament inspiradores.
A tota aquella gent, que no lectors, que diuen que no lligen poesia perquè no l'entenen els diria que tan sols cal que comencen a llegir, per exemple aquest poemari, Sonets de com la nit s'ama(r)ga, lentament, molt lentament: «Camina't caminant, espai, a glops, a eixems».

Doncs, això...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada