dijous, 10 de gener de 2019

DELS REIS D'ORIENT, EN QUEDA LA IL·LUSIÓ!

Ja fa molts anys que les meues cartes al Reis d'Orient no són massa llargues. És a dir demane poc, però bo, això és, a més de salut, sense la qual poc podríem gaudir dels regals desitjats en la carta que havíem escrit: llibres, música o alguna cosa relacionada amb aquestes parcel·les. Ves per on, sembla que he sigut bona i ho he vist recompensada amb el que els he demanat. I què direu que havia demanat enguany als Reis d'Orient? Doncs...



un faristol. Sí, això mateix. En tenia un, que és el que faig servir cada dia, però resulta que quan canvie de casa, me l'he d'endur i si no ho faig no sé ni on ni com posar les partitures. Així que vaig demanar-lo i pel que es veu van rebre puntualment la meua carta. La vespra del dia de Reis, me n'havia anat a veure la cavalcada i al poc de tornar a casa, van tocar al timbre. Vaig obrir, era el veí del costat, un anglès que viu al Ràfol des de fa un parell d'anys. Duia a les mans una enorme caixa, que em va passar per damunt de la tanca de la entrada al patí, mentre en un castellà inintel·ligible mig m'explicava que li havien deixat eixe paquet per a mi. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada