IOLANDA BATALLÉ I PRATS
Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les
mans, però en gran. Mentre treballo no sento les onades perquè el soroll de la
màquina és massa fort, però a estones apago el motor i escolto. Aprenc a reconèixer
la música secreta del meu ofici: el so del mar i del motor. Abans feia una
altra feina; totes les feines s'haurien de fer bé: la dignitat d'una activitat depèn
de l'actitud interior amb què s'afronta. Avui dibuixaré un rap gegant. No és
fàcil fer-ho amb un tractor com aquest. Però què hi ha que segui fàcil? I ara
mateix dibuixar un rap gegant em dóna ganes de viure.
La memòria de les formigues. Amsterdam, 2008.
a la xarxa...
BON ANY 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada